dissabte, 28 de maig del 2011

El divendres abans

El dimarts dia 31 de maig de 2011 serà un gran dia! sens dubte!!
El tema és que encara haig de començar a fer la maleta....
Fa dies que estic enfilada en una parra mooolt amunt, amunt, i encara no en sé baixar, total que passa allò que passa, que qui no té cap té cames...
No sabria descriure el meu estat d'ànim, crec que és una combinació entre alegria, nerviosisme, empanada, etc
En fi, encara podria ser que em descuidi qualsevol cosa...
La meva mare em diu "Pensa bé tot el que has de fer que no et descuidis de res", però la veritat que el problema és pensar...

dimarts, 24 de maig del 2011

El què diu la Viquipèdia sobre Nova Zelanda

Nova Zelanda (Nova Terra del Mar, en referència a la província neerlandesa; Aotearoa en maori, llarg núvol blanc) se situa a uns 2.000 quilòmetres al sud-est d'Austràlia. Es tracta d'un conjunt d'illes que es troben al llarg del Pacífic Sud tenint una extensió una mica més gran que el Regne Unit. El país es compon de nou illes, sent l'illa del Nord i l'illa del Sud les que tenen més extensió i importància. Ambdues illes es troben tan sols a 32 quilòmetres de distància. En l'illa meridional es troben els Alps Neozelandesos, així com volcans, alguns d'ells encara en activitat, glaceres, llacs creats per explosions volcàniques, termes, fiords, milers de quilòmetres quadrats de boscos, costes de coralls i els seus innombrables rius. Tot això fa de Nova Zelanda un país amb un atractiu natural incomparable, oferint zones naturals molt diverses.

[Per llegir més clicar sobre el títol]

dimecres, 18 de maig del 2011

15 dies abans... i per fi amb visat!

Avui falten exactament 15 dies per marxar. Ha sigut l'últim dia que he treballat. I a més a més per fi m'ha arribat el visat!!!
El descriuria com un dia extrany. Encara no m'he fet la idea que marxo, ni molt menys que demà no hagi d'anar a treballar... Això de canviar la meva rutina i que no ho faci la del meu entorn...
Aprofitaré per fer el que no podré fer durant uns mesos que és fer de tieta, per exemple.

dimecres, 11 de maig del 2011

El putu visat! i els putus nervis!!

Després d'un mes d'haver tornat a enviar tots els papers i després que les noies d'ITW insistissin molt i molt, l'embaixada de NZ a London ha respost dient que el procés dura 4 setmanes, doncs ja les fa i encara no em diuen res. Ara bé, a cobrar bé que s'hi van afanyar prou redéus! Suposo que ara ja no pot tardar... Que marxo d'aquí a exactament 3 setmanes!!!
Ara ja estic ben nerviosa, entre una cosa i una altra... Em sembla que ara mateix ja no sé ni a on tinc el cap, crec que de moment sobre les espatlles, però no sé si per molt de temps... jejeje
El dimarts de la setmana que vé, serà el meu últim dia de feina.
Estic a punt de començar una nova vida, però realment no sóc conscient de com em poden arribar a canviar les coses, suposo que fins que no hi sigui no m'ho acabaré de creure. Tinc la sensació que hagi de ser un somni força impossible, en definitiva tota una aventura!

dimarts, 3 de maig del 2011

Sense visat (de moment)

Ja fa un mes i un dia que em van demanar més papers per al visat. Després d'anar tota una setmana de vòlit, i d'esperar-ne 3 més, encara no tinc noticies de res. Espero que aviat arribi o si més no se'n sàpiga alguna cosa...

Reaccions

Quan es pren una decisió com aquesta és important el suport de l'entorn. Com és evident, la primera en saber-ho tot va ser la meva germaneta Laura. De fet ella ha viscut tot el procés desde les primeres idees. Sempre m'ha animat i convençut a tirar endavant.
Un cop la decisió ja era ferma, mica en mica calia comentar-ho i fer-ho saber a familiars i amistats. La segona part, era relativament la més fàcil. La primera la més complicada. Malgrat no les tinguin totes que marxi tant lluny i per tant de temps, el seu suport és incondicional.
En un principi, hi havia qui no s'ho acabava de creure, fins i tot em van arribar a preguntar si els estava fent una broma! També em van dir: "allí no hablán catalán, eh!?" però jo penso que si més no quan jo hi sigui sí que se'n parlará!
En general, la gent es sorprèn de que vulgui anar tant lluny, tota  sola i sense conèixer ningú. I fins al moment no he trobat ningú que no pensi que serà un gran viatge!

Els orígens de tot plegat

Quan vaig tornar d'Irlanda, se'm va clar una espina que fins ara no he aconseguit treure'm. Només m'hi vaig poder estar un mes, curt però intens. Allà vaig perdre la por i vaig aprendre com funcionava el tema de passar una temporada a l'estranger.
Han hagut de passar gairebé 3 anys desde llavors fins que pugui repetir fins a quedar-me a gust. De fet ha calgut una combinació de diverses circumstàncies per tal de prendre una decisió com és la de marxar una bona temporada lluny de casa, de les amigues, dels amics, de la família, la feina... en definitiva de tot allò que forma part de la meva vida actualment.
Un cop decidida a marxar només faltava saber a on. I no va ser fàcil. Irlanda descartat, ja hi havia estat. Anglaterra no deixa de ser aquí al costat i amb un parell d'horetes hi ets. Els Estats Units no ha sigut mai un país que m'hagi cridat l'atenció, tot i que no el vaig pas descartar. De mica en mica, les opcions que van anar prenent més força van ser per ordre, Austràlia i Nova Zelanda. Així que em vaig posar a investigar quina opció era la millor o bé la que m'agradaria més. Vaig començar a navegar per les pàgines web dels dos països i mirar què es necessitava per entrar a un i l'altre... La conclusió va ser que a tot arreu et demanen mooooolts papers! Així que em vaig dir: què carai, com més lluny millor! Així que perquè no Nova Zelanda? Doncs fet!
El següent pas va ser posar fil a l'agulla. Vaig anar a fer una visita a les noies d'ITW, em van informar molt bé de tot i cap a finals de gener - principis de febrer vaig començar a moure papers amunt i avall (i tela marinera!).
En data d'avui ja tinc un curs de 24 setmanes pagat, una família a on allotjar-me les 2 primeres setmanes i els bitllets d'avió. Ara toca esperar el visat i evidentment pagar-lo! Que si no tens calés tampoc t'hi volen!