Finalment el gran dia per
banyar-me amb dofins va arribar. A les 4.30 de la matinada em va
sonar el despertador i vaig fer camí cap al punt de trobada. Ens van
fer posar vestits de neoprè, gorro de neoprè, aletes i ulleres i
tub per fer snorkel. Després de veure el vídeo amb les intruccions
bàsiques (com ara fer el capullo per atreure els dofins) vem pujar a
la barqueta en cerca d'aquestes bestioles tan peculiars. Vem fer dos
banyades. En la segona el grup de dofins era enorme entre 100 i 200
(segons els guies). És una passada, et passen a 1 metre. Realment
una experiència única! També vem poder veure com saltaven i feien
piruetes.
Però el meu dia no es va
acabar pas aquí. A les 9 del matí vaig fer camí cap a Picton
passant per Christchurch. Més tard vaig agafar el següent bus fins
a Abel Tasman, on hi vaig arribar cap a les 7 del vespre. Un dia
llarg.
Altre cop allà vaig tenir
dubtes de quines activitats fer (el temps vola i no es pot pas fer
tot!), dubtava entre ala delta, paracaigudisme, vol acrobàtic amb
avioneta, navegar, fer alguna caminada, anar amb caic o bé passar-me
el dia dormint (que aparentment és l'únic que no faig gaire).
Finalment vaig trobar una opció que em va convèncer: una excursió
d'un dia que incloïa caiac, camida i navegar amb un catamerà. Així
doncs, que de nou i per no perdre el costum va tocar llevar-se
d'hora. La mala sort va ser que va fer mal temps. Això que la zona
és famosa per ser la més assolellada del país, un dels guies fent
broma ens va dir que estavem de sort de tenir mal temps! Així que
començant pel caiac, amb vent i sense ni una sola parada i ni tant
sols poder tirar ni una sola foto en aquest lloc de paratges
increïbles. Després va tocar caminar una estona. Impressionant
lloc, quins boscos quines vistes! I per acabar el dia navegar amb un
catemarà va ser divertit, sobretot quan les onades t'oferien
banyades gratis. Un cop acabada l'aventura va tocar pagar. Bé, vaig
estar de sort i només em van cobrar un 45% del preu! I a més, com
que tenia el temps just per agafar el bus que m'havia de portar fins
a Nelson, van trucar el conductor i em va passar a recollir allà a
on tenia l'equipatge. I aquí va començar la segona part del dia. El
senyor conductor no va callar en les dues hores que va durar el
trajecte, redéus quina pelica!
I un cop a Nelson, la
Leone (amiga de la Risa) em va passar a recollir i un cop vem arribar
a casa de la Risa, els vaig cuinar paella i crema catalana. Ah! La
millor paella que he cuinat mai. I us preguntareu perquè. Doncs bé,
la llagosta va ser la clau. El propietari de la casa de la meva amiga
es veu que en té de sobres i n'ha regalat algunes a la Risa.
I avui, desde Nelson he
agafat un altre bus que m'ha portat fins a Picton de nou. Aquest cop
per agafar el ferri fins a Wellington (illa Nord). Al ferri aquest
cop m'he trobat al Tobías (suís) i també per casualitat. Demà en
teoria tocava n-èssim intent de fer la caminada pel Tongariro (la
muntanya-volcà més important de l'illa nord). Malauradament no
podrà ser i aquest cop no serà per culpa del temps, sinó un
miserable minúscul tall al peu.
3 comentaris:
Ei Alba, abans de res, bon any! que encara no haviem connectat.
Ostres que xulus els dofins!
Jo, a la zona del parc d'Abel Tasman ja m'hi hauria quedat. Vaig poder-hi fer caiac i aparèixer en unes platges...!!! sense paraules!!!
Apa, fins una altra. Una abraçada des de Taradell.
Com et va? Sóc el vigilant de l'escorxador.
Records
Merci Dolo i igualment!!
La llàstima a Abel Tasman va ser el mal temps, però és impressionant, com gairebé tots els racons de NZ!
Canyiiiiiiiiii!!!!!!! OStres tu quina il·lusió que m'escriguis!!!
Publica un comentari a l'entrada