dimarts, 21 de febrer del 2012

Impressions

Avui que ja fa exactament un mes que vaig tornar d'un país que em va captivar, he sentit nostalgia. Són moltes les coses que diferencien els dos països, però al cap i a la fi el què compte són les experiències viscudes a un lloc i a l'altre.

Una de les coses que vaig anyorar més quan era allà era el bon menjar. Per més que cuinés i que intentés fer-ho com a casa, mai és el mateix. Així que quan vaig arribar una de les primeres coses que vaig fer va ser menjar pa de veritat sucat amb tomàquet amb pernil de pota negre! I és que això és un clar exemple del què no es pot trobar allà.

La meva vida va tornar a canviar radicalment des del mateix moment en què vaig agafar l'avió de tornada. Tornar a casa, poder abraçar familiars i amics que feia tant de temps que no ho podia fer. Realment, tornar a casa és recomfortant. I això no significa que no trobi a faltar tot el què allà tenia: un estil de vida en què cada dia coneixia gent nova, i en què estaves aprenent constament de cada persona. On cadascú t'aportava alguna cosa diferent i única. Amb gent oberta, amable, que estaven disposats a judar a qui fos sense esperar res a canvi.

I ara ve la pregunta del milió: què he fet aquest darrer mes? Doncs bé, el primers dies, superar el jet lag. Després va venir el fred siberià del dimoni seguit de nevades i glaçades monumentals. Per tant, de moment he vist a tota la meva família i als amics que tinc més a la vora. I el què em porta més de cap, buscar feina. I per cert, el canvi d'estiu a hivern fred d'aquí és el què menys m'ha provat de tot. Ah, els virus que circulen per casa meva no hi ha maneres de fer-los fora.

I no em podia deixar de comentar que vaig assolir el meu objectiu a Nova Zelanda: aprovar l'exàmen del CAE. Recordo el dia en què haviem de mirar la nota per internet. Gairebé tots els de la classe estaven connectats esperant l'hora en punt. Quan vaig fer "clic", esperava que aparagués ben gros un "FAIL", però per sorpresa meva no va ser així!!! Vaig fer un crit que em va fer saltar de la cadira, la meva mare que en aquell moment estava a l'altra punta de la casa, va venir esperitada pensant-se que vés a saber què m'havia passat.

Per cert, les fotos són inèdites. Me les va passar fa poc la Sue (Coreana). Són de principis de desembre, menys la última que és anterior.

Auckland, de camí a la platja - 9/12/11

Reposant davant d'una cascada - 9/12/11

Mission Bay (Platja d'Auckland) - 16/01/12

Auckland - despedida de la Sue - 16/01/12

Playhouse (pub) - data oblidada, segurament el novembre