Quan es pren una decisió com aquesta és important el suport de l'entorn. Com és evident, la primera en saber-ho tot va ser la meva germaneta Laura. De fet ella ha viscut tot el procés desde les primeres idees. Sempre m'ha animat i convençut a tirar endavant.
Un cop la decisió ja era ferma, mica en mica calia comentar-ho i fer-ho saber a familiars i amistats. La segona part, era relativament la més fàcil. La primera la més complicada. Malgrat no les tinguin totes que marxi tant lluny i per tant de temps, el seu suport és incondicional.
En un principi, hi havia qui no s'ho acabava de creure, fins i tot em van arribar a preguntar si els estava fent una broma! També em van dir: "allí no hablán catalán, eh!?" però jo penso que si més no quan jo hi sigui sí que se'n parlará!
En general, la gent es sorprèn de que vulgui anar tant lluny, tota sola i sense conèixer ningú. I fins al moment no he trobat ningú que no pensi que serà un gran viatge!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada