dimarts, 17 de gener de 2012

Auckland: últims dies


El viatge de Wellington a Auckland es podria dir que va ser entretingut. Per començar el Tobías, Suïs, es va adormir. Ell, puntual com és, no podia ser que fes tard. Doncs bé, gràcies a la mediació de servidora amb el conductor va poder agafar l'autocar pels pèls. A part d'això, la ressaca no el va deixar viure al pobre noi, així que no vaig tenir company per xerrar durant el viatge. Només diré que una bossa de plàstic, situada en un lloc molt estratègic, va ser molt útil en un moment determinat.

Després vaig passar 3 nits a Rotorua. El primer dia que vaig arribar plovia a bots I a barrals així que ni tant sols una volta no vaig poder fer. A part d'això la meva estada allà es va destacar per la meves visites a l'spa de l'alberg, relax i bany i massatge amb els fangs de Rotorua. I un dia tot anant al súper em vaig trobar de casualitat un mercat d'aliments.

El divendres vaig arribar a Auckland. Vaig convocar tots els amics que encara tinc aquí per anar al pub. I no van fallar: la Marie, la Carla, la Satoko, el Brad i el Leo. El cap de setmana ha passat i per fi el temps comença a millorar. I és que a l'illa nord el mal temps ha estat a l'ordre del dia durant les últimes setmanes, es veu que és un estiu atípic.

Poder tornar a passejar pels carrers d'Auckland després de 5 setmanes d'estar viatjant i descobrir nous cafès, noves botigues i que ja no hi cap bus gratis és recomfortant. I visitar barris de la ciutat on encara no havia estat té preu: visita a Hillsborough, veure una película dels barrufets (Visita a casa de la Marie). CBD, pizza casolana amb regal de despedida (la Hristina em va convidar a dinar a casa seva). Anar a Mission Bay (platja), despedida de la Sue i de la So Young. I és que Avui, la meva amiga Sue ha marxat cap a casa. D'aquí a pocs dies a Auckland tan sols hi quedaran menys de 4 gats de tota la gentada que he conegut.

Ara que ja estic a molts pocs dies de posar fi a la meva gran aventura a l'altra punta del món, els meus sentiments són contradictoris. Per una banda tinc ganes de tornar a casa, però per altra m'agradaria que aquesta aventura no s'acabés. Malauradament tot té un principi i un final. I ara toca posar punt i final al somni de viure en aquestes terres tant meravelloses on he pogut gaudir al màxim de cada instant. I la veritat em sento molt afortunada d'haver pogut disfrutar-ho tant! 

Foto a l'estil Coreà - A reveure Sue i SoYoung!!!