divendres, 6 de gener del 2012

Dormir o no, aquesta es la questio

Viatjar amb un bus tal i com ho estic fent te els seus avantatges i els seus inconvenients. Primer, la flexibilitat de pujar i baixar alla a on vulguis sempre i quant hi hagi espai en el bus. Coneixer gent, compartir experiencies etc. Ara be, quan es tracta de dormir cal estar al cas qui et toca a l'habitacio. En general nomes noies es millor perque no solen roncar o si mes no, no ho fan tant fort. Avui, a part de dormir enclaustrada entre el tercer llit d'una llitera i el sostre (no em podia ni assentar), m'ha tocar dormir cap contra cap amb un tio que roncava com un condemnat! Pero el millor va ser que quan se'n va anar a dormir a la 1.15am, ja em va despertar i aqui va ser el final de la meva nit i el principi del meu malson. Bravada d'alcohol i pudor de suat. Han sigut varies les tecniques que he intentat per fer-lo parar com ara sacsejar-li el cap, treure-li el coixi o fins i tot posar-li el coixi a la cara. Res de res.

I avui ens hem llevat a les 6 del mati. Hem parat a Christchurch per canviar de bus i despres hem arribat a Kaikorua. Aquest lloc es molt famos per estar farcit de dofins, balenes, foques marines i aus marines. Suposadament, ara hauria d'estar-me banyant amb els dofins, pero com que es estiu no ha estat possible, ple, ni un sol lloc. Aixi que dema tocara fer-ho a les 5.30am (del mati!!!!!!!!!!).  I dema fare nit a Abel Tasman.

[aquest escrit no hi ha ni un sol accent degut a que estic usant un ordinador amb teclat angles]