diumenge, 4 de desembre del 2011

L'últim cap de setmana a Auckland

En un obrir i tancar d'ulls el temps simplement ha passat volant. El meu últim cap de setmana a Auckland i ni tant sols m'ho ha semblat. I és que quan el temps simplement es gaudeix no saps ni com però ha passat volant. I el millor de tot és que han pasat una infinitat de petits grans moments.

Aquesta setmana van fer 6 mesos justos i clavats que vaig arribar. Em queda un bocinet més de temps per gaudir al màxim cada instant en aquest país tant llunyà ple de grans tresors, desde la gent fins als grans paratges naturals.

Divendres de pub amb competició per una ampolla d'aigua per tombar-la d'un cop i que es tornés a aixecar; retrobades amb gent que feia molt i molt de temps que no veia i la majoria per casualitatgresc; a per despedir a més gent que marxa; pintors que em van treure del llit el dissabte a les 7 del matí havent dormint poques hores; anar de compres de mala llet i agafar-ne encara més quan acabes i veus que t'hi has deixat gairebé $300; desfilada de militars al carrer principal d'Auckland; postres per despedir-me de gent; festa per recollir diners per caritat; i avui dia de pluja horrible que no m'ha fet passar un dia de gos tancada a casa.

En un cap de setmana on les emocions comencen a fer-se intenses, on veus que la gent que coneixes i que has compartit part del teu temps, de la teva vida, marxa (igual que tu). Que quan al gener tonaré per agafar l'avió només quedaran 4 gats dels que he compartit aquesta experiència tant marevellosa de viure i estudiar a l'altra punta del món. I inebitablement comences a temer el futur. Començar de nou.


Un dia de classe - buscant passatemps

Queen st de dia

Divendres al pub - Retrobament amb la Joanna

Queen st de nit

Festa de despedida

Desfilada militar



A la festa de la caritat per Somalia

1 comentari:

Albeta ha dit...

Sí, un futur. Però un futur diferent, tot això que has viscut t'ha marcat, no tornaràs sent la mateixa, hauràs crescut (mentalment i interiorment), madurat, hauràs canviat punts de vista, veuràs la vida amb uns ulls diferents... Llavors, tindràs més clar què vols d'aquest futur i el guiaràs cap on tu vulguis i probablement ja no et deixaràs endur tant com quan vas marxar... Maduresa noia! Aquesta és la paraula clau amb la que tornaràs... ;)

I sí, has passat bons moments, fantàstics, però recorda que aquí hi tens la gent de tota la vida, els que sempre han estat (o gairebé sempre: jo! :p) i amb els que sempre podràs comptar... Ahhh! I el més important, un munt d'amics arreu del món amb els que sempre podreu mantenir contacte (donem gràcies a les noves tecnologies!) i sobretot, podràs tornar a veure quan uns o altres aneu o vinguin a veure els respectius països...

Molta sort pels exàmens que ja no et queda res i després d'ells gaudeix la llibertat de no haver de preocupar-se d'estudiar i d'acabar de veure aquest país tan meravellós ;)

M'he aixecat sentimental avui, no? jejeje

petonssssssssssss