dijous, 19 de gener de 2012

Bye New Zealand

[en català al final]

After exactly 33 weeks I'm leaving. I have no words to express how I'm feeling right now. On the one hand I'm happy to go back home and say hi and hug to all my family and friends, but on the other hand I feel sad. Anyway, this is the end of my adventure in these country, so far away from home and at the same time so close (thanks Mr. Facebook and Mr. Skype!).

Here I tried to do all I expected: learn English, discovering these amazing country, meet a lot of people all over the world and have a lot of fun. And I did. Just I want to say thanks to everybody that shared time with me. Thanks for made it so enjoyable, so unforgetable. Thanks for every hour, minute and second.

Now is time to say goodbye to all the friends that still here. It is as sad as to say goodbye every week to some friend who were leaving. Now is my turn. Time to think about the future, to go back to my 'old' live. But the experience made me a kind of 'new' person and at the same time the I remain same.

For sure I will never forget!!


Després de ni més ni menys que 33 setmanes, marxo. No tinc paraules per descriure com em sento. Per una banda estic contenta de tornar a casa i poder abraçar als meus familiars i amics, però per altra banda estic trista. Doncs sí, això és el final de la meva aventura en aquest país tant llunyà i a la vegada tant proper (gràcies al senyor Facebook I al senyor Skype!)

He intentat de fer tot allò que m'havia proposat: aprendre anglès, descobrir un país meravellós, conèixer gent d'arreu del món i divertir-me. I ho he fet. Tan sols vull donar les gràcies a tothom que ha compartit part del seu temps amb mi. Gràcies i mil gràcies per un temps simplement fantàstic i inolvidable. Gràcies per cada hora, minut i segon.

Ara és temps de dir adéu a tothom que encara queda per aquí. És trist, tant com dir adéu cada setmana a algú o altre que marxava. Ara em toca a mi. És temps per pensar en el futur, tornar a la meva 'antiga' vida. Aquesta experiència en certa manera m'ha canviat però al mateix temps segueixo sent la mateixa.

Segur que mai no ho oblidaré!

3 comentaris:

Albeta ha dit...

Ai nena, gairebé em fas plorar amb aquest escrit...

Segur que t'espera un bon futur, aquestes experiències et canvien i t'ajuden a guiar-te pel teu camí...

Ja saps que jo t'espero amb els braços oberts! Encara que també em sap greu que tornis, ja que et veia contenta i feliç com mai t'hi havia vist! ;)

Petonets i fins aviat!

susana ha dit...

Benvinguda a casa!!!

Alba ha dit...

Gràcies gent!!