dimecres, 22 de juny de 2011

3 setmanes senceres

Ja fa 3 setmanes que sóc aquí i us puc dir que com més dies passen, més perdo la noció del temps. Les setmanes semblen dies, el dies semblen hores i les hores semblen minuts. Suposo que això és bon senyal, però la veritat és que mai sé a quin dia visc.
Per altra banda desde que he arribat, la Kerree ha cuinat per sopar cada dia una cosa diferent, encara no ha repetit cap plat, és acullunant aquesta dona el que arriba a cuinar... la pobra es queixa que cada dia es trenca les banyes per pensar què farà per sopar, i treu les receptes de sota les pedres i de sota terra si cal, però cada dia fa alguna cosa diferent, i fins al moment no hi ha hagut res que no m'hagi agradat, si bé un dia va cuinar un pèl picant... Això sí els acompanyaments sempre són: bròquil, col-i-flor i patates; pot ser tot junt o només algun, a vegades també hi ha afegit moniato i carbassa (tot bullit).

2 comentaris:

Albeta ha dit...

La Kerree és la teva mare adoptiva? jo pensava q era una companya... :s que en vaig de perdudaaa!

Nena, si el temps et passa ràpid és xq estàs disfrutant molttttt! q guaiiii, me n'alegrooo!

I et fan el sopar cada dia... quin luxe!!! (jo també vull!)

Un petó preciosaaaa)

Laura ha dit...

Cuida molt la Kerree, que de dones com ella no se'n troben! jejeje