El segon dia de classe. Tot bé. La gent és bastant tibada, sobretot les noies, només es fan amb les de la seva nacionalitat, els nois són una mica més oberts (no gaire).
La primera aventura d'avui ha sigut que he anat a esmorzar amb una colla que posteriorment m'he enterat que sempre arriben tard a classe (ho he sabut quan la profe havia tancat la porta i no ens ha deixat entrar fins la següent hora).
Quan he acabat les classes de la tarda, m'he quedat a l'escola que posaven la peli del "sisè sentit". Doncs, imagineu-vos de la manera que em posen la pell de gallina i el cul estret aquestes coses, haver d'anar a casa de nit (per primera vegada). Agafo el bus i just abans de la meva parda tiro la corda demanant per baixar, doncs el kiwi dels nassos no li ha donat la ganar de parar! Ha seguit enllà enllà, en la ruta que no és l'habitual que jo agafo, m'intentava fixar a on era per saber per on hauria de tornar, però només veia que anava tirant i tirant i que la següent parada no arribava mai ni mai! Veeergeeeee.... Quan finalment ha arribat no sabia pas on coi era, només havia vist que prop d'allà hi havia una Gasolinera Shell, així que he trucat a la dona de la casa d'on m'estic (Kerree) per fer-li saber. M'ha dit que m'esperés a la gasolinera que em vindria a buscar. Un cop allà, mentre m'esperava, un vell que anava amb un esportiu descapotable em pregunta "Do you want a lift" (vol dir: "vols que et porti?") (Vell verd dels pebrots! et penses que m'ho creuré que ets bona persona?!?!?!) "No thank you, I'm just waiting my mum". ffff Al cap d'un moment una noia de més o menys la meva edat em pregunta si tot anava bé i em diu alguna cosa així com "més que res t'ho dic per l'home gran..." Mentre el seu home/marit repostava hem estat xerrant una estona i m'ha dit que era de Samoa, molt bona persona. Al cap de res ha arribat la Kerree i m'ha portat fins a casa que no era pas massa lluny però no sé pas si hi hagués sabut arribar. I el consell que m'ha donat ha sigut "Don't tell to your mother".
4 comentaris:
Alba dona! que era un vell ric! jajajajajajajaja!!
Muaaaaaaaaaa
Benvinguda a Nova Zelanda, Alba.
Veuràs que aquí tot és increïble. Una experiència que mai, mai, mai, podràs oblidar!!!
Ens veiem a classe!
Quina mama més moderna i simpàtica que tens!
Veig que aquí els conductors d'autocar estan a l'alçada dels de Malta! XD. Per cert aquests també tenen la mateixa bona fama???
M'ha fet gràcia que també vagin amb corda i campaneta enlloc de botó i timbre...
En fi, vigila amb els vells verds i cuida't molt.
Uff!!! quina angoixa, sembla tret d'una peli.... Per cert t'has trobat amb algú d'aquí? ( català vull dir...).
Si el conductor d'autobús torna a saltar-se la teva parada monta-li un "pollo" com si tinguéssis un atac d'ansietat a veure si així t'obre la porta i no et deixa tan lluny... no sé és una idea, per si de cas,..
Molts petons
Publica un comentari a l'entrada