Paraigües de colors

Doncs avui diumenge, m'he hagut de llevar d'hora de nou per anar a tornar la clau del cotxe. Tot bé i sense problemes.
Després he anat a fer el got amb la Tomoko. Hem anat a un Starbucks que hi ha al mig del carrer principal (Queen St.) i ens hem situat al pis de dalt, des d'on gaudiem de vistes privilegiades. Ben enclofades cadascuna a la seva butaca, de sobte ens hem adonat que a l'encruament de carrers de davant nostre estava passant alguna cosa estranya. Avui dia assolellat, un equip d'homes amb armilla taronja reflectant anaven armats amb una manguera d'alta pressió. Aprofitaven els segons que dura el transit parat per ruixar el carrer, finalitat? Totalment desconeguda. No en tenien prou amb això que han continuant tot i passant cotxes, i de ben segur que més d'un els hi ha maleït els ossos quan li han "rentat" el cotxe. Al cap de potser mitja hora de rentar o ruixar o mullar o allò que estiguessin fent, comencem a veure un pilot de gent amb paraigües. Jo estava preocupada perquè si estava plovent, tot i fer sol, no tenia el meu i no tenia ganes de mullar-me. De cop i volta veiem que surt gent de les 4 cantondes creuant en totes direccions i també en diagonal (aquí és habitual) i en un moment concret tots alhora obren el seus virolats paraigües. Acció que han repetit varis cops. I després de potser més d'una hora d'espectacle han plegat veles en poc temps.
Tant la Tomoko com jo hem marxat a casa engoixades sense saber què feien aquella gent. Un dels supòsits és que gravessin un spot publicitari o alguna cosa per l'estil, però no hem vist cap càmera enlloc. Així que avui dormiré intraquil·la... ;)

Per cert, ja no sóc filla única! Tinc una "germana" coreana que es diu Nula. Demà em tocarà llevar-me més d'hora...