dijous, 2 de juny del 2011

El viatge. Primeres impressions

El dimarts dia 31de maig de 2011 després de dinar, a les 13h emprenem el viatge amb la Laura al voltant, el meu pare de "copi" i el meu germà. Recollim l'altra Laura i cap a BCN hi falta gent. Allà ja recullo les 3 targetes d'embarcament. El primer vol fins a Londres, avió petitó modernet, sobraetot si es compara amb Ryanair! Em donen de berenar i beguda. La gent demanava gintonics a mitja tarda...
A Londres estan tocats dels dellonsis amb els cois de controls policials. Au doncs, vaig buscar un lloc per sopar, CARÍSSSSIIIIM, total entrepà dolent dels típics britànics. Curiosament veig que la zona a on estic és "Wifi", així que vaig provar d'entrar, i quina va ser la meva sorpresa? Que si no pagues nanai de la Xina... En fi... Finalment embarco en el següent avió, enorme de Qantas, 3-4-3 seients i té pis superior, llamp d'animal...
Al cap de poc ens donaven sopar i una bosseta amb un refrecs, patates i caramels. Aleshores tanquen els llums i tothom a fer bondat i a dormir. Anava asseguda a la finestra i només hi havia un home al seient del passadís. Poc abans d'aterrar a Bangkok (11hores volant), ens van donar esmorzar. 1 hora de parada, amb el respectiu control policial ffffff (però vaig trobar ordinadors amb connexió a internet gratis!! és ben bé que en segons què estàn més avançats...). Continuant al mateix avió, al meu costat ara m'hi trobo una parella de mitjana edat. Sopar-dinar, seguit de gelat, van tancar els llums i després un altra cop esmorzar... (7 hores fins a Sydeney). La veritat és que estic sopresa de l'estómac que he tingut... A Sydeney envio el segon missatge amb internet GRATIS. Aquí m'hi he estat menys que a Bangkok, però a part del control policial rutinari, m'ha tocat l'aleatori d'explosius i jo què sé què més! Au vinga fota-li que no vé d'un ja!!!
Finalment l'últim avió fins a Auckland (tarda 2h30min) m'han donat esmorzar, de nou. Era una altra bèstia de 2-3-2, un pèl més petitó, però anava mig buit.
I perquè no faltes control policial de nou a l'aeroport d'Auckland, i aquí tot l'equipatge, sort que no m'han fet obrir la malta. Trec money i el taxi fins a casa amb taxi (NZ$77).

L'ANÈCDOTA
El tornar a pujar a l'avió a Bangkok, hi havia cartells de propaganda d'un banc HSBC (o alguna cosa per l'estil). Un d'aquests deia que als EUA hi ha més lectors de premsa espanyola o en espanyol (no ho recordo bé) que a tot llatinoamèrica. A sota una foto d'un plat que es pot entendre com el d'un esmorzar "internacional" i al costat un diari "El País" i un dels titolars deia alguna cosa com ara "A Catalunya cinema en Català" (he fallat, ho hauria d'haver fotagrafiat...) [evidentment el diari estava escrit en castellà]

1 comentari:

Albeta ha dit...

uooo! jo també recordo l'avió de dos pisos 3-4-3, el vaig veure abans de pujar-hi i crec que va ser l'únic cop que vaig tenir "por", recordo haver pensat "I això s'enlairarà?" juasss

M'alegro que en el viatge més llarg només fóssiu dos, s'agraeix.. tenies la teva pròpia pantalla per triar si volies mirar la tele o jugar al mario??

T'hauràs engreixat tant esmorzar... :p I sopar a les 17.30h com ho portes???? a quina hora te'n vas a dormir doncs? a les 19h? i a quina hora et lleves? a les 4h? no em quadren els àpats... :p

Doncs res, fes moltes fotos i passa-t'ho molt bé! I pensa que fins d'aquí mig any no hauràs de tornar a passar tants controls policials... Devien veure que erets catalana i ja devien estar pensant en Terra Lliure o alguna cosa per l'estil... jajajajaja

Muaaaaaaaa