dimarts, 18 d’octubre de 2011

Avui em podria queixar...

Avui em podria queixar de nou que el temps ha fet honor a una cançó popularment coneguda com a "plu i fa sol".

Avui em podria queixar que no he pogut fer allò que em venia de gust fer, que era anar a fer una partida de bowling amb la gent de l'escola.

Avui em podria queixar que la pizza que m'he menjat per dinar m'ha escaldat el paladar. Que per cert, brutalment bona.

Avui em podria queixar que.... no sé suposo que de moltes més coses.. Idees? Suggeriments??

Però avui no em ve de gust queixar-me de res. Simplement.

Així que he decidit escriure sobre bolets aprofitant que aquesta setmana és el tercer o quart cop que n'he sentit a parlar. Fent de reportera de les notícies catalanes desde l'altra punta del món, sembla que aquest any no es fan ni es faran bolets. Quina pena. El temps com sempre ho esguerra tot. Però el que molt poca gent sap és que el bolets no volen sortir fins que arribi jo. Així que s'estan reservant perquè quan torni pugui gaudir d'aquelles jornades tant marevelloses anant a buscar bolets, triant-los, coent-los a la brasa o a la paella. A vegades fer-ne truita o posar-los en algun guisat. I poder-los menjar amb molt de delit, assaborit-ne cada trosset per més petit que sigui.

I ara que semblo haver recuperat de nou i per n-èssima vegada l'agilitat d'escriure aprofitaré per descriure una mica més el meu pis. Començaré per com s'entra a l'edifici. Això és una de les diferències que ja fa temps vaig observar. En comptes de tenir una clau física per la porta principal, hi ha una mena de detector on has de passar una targeta pel davant. A l'hora de sortir, hi ha un panell tàctil que fa puguis obrir la porta.

La cosa curiosa és que aquest edifici no té escales en l'entrada principal sinó en els laterals i donen directament al carrer. A l'ascensor per pujar (i no per baixar) també es necessita la mateixa targeta que per l'entrada pincipal. Que per cert, els ascensors són una merda. Dia sí dia gairebé també n'hi com a mínim un d'espatllat i sovint s'hi queda algú o altra atrapat, quant de temps passarà fins que em toqui el torn? Bé jo sóc de la opinió que "tot és qüestió de temps". La porta del pis té una clau "normal".

Si no recordo malament ja havia comentat abans que gaudeixo de vistes excepcionals a l'edifici de la meva escola. I puc veure a mitges l'Sky Tower. El que sí encara no us he dit és que desde que visc a 2 min de l'escola cada dia faig tard...


2 comentaris:

Marta Oliveró Serrat ha dit...

No podem veure cap foto del pis? O de les vistes des del pis?

M'ha fet riure que arribis tard.

Ja tinc ganes de que arribis per poder caçar bolets ;)

Albeta ha dit...

jajajaja m'he quedat amb això "des que visc a 2 minuts de l'escola, cada dia faig tard" aiiixxxx!

Aviam preguntes/comentaris que se m'han anat acudint mentre llegia...

1. Torna ja! que nosaltres havíem d'anar a buscar bolets i vendre'ls per així pagar-me el meu regal d'aniversari, Nadal i Reis: un macccc! Ara ja sabem qui és la culpable de que els bolets no surtin...

2. Alba, jo amb la teva descripció del teu edifici m'he liat, fes fotosss! :p

3. Quin edifici més fashion amb tanta targetaaaaaaaaaa!

4. Et recordo que et vaig enviar un mail superrrrrrrrr llarg, algun dia me'l podries contestar... No cal que t'enrrollis, amb 2 línies em basten... vaaa... siusplauuu :p


T'estimooo.

muaks