dilluns, 24 d’octubre de 2011

La Final del Mundial de Rugbi – gran cap de setmana


Aquest ha sigut un cap de setmana dels que qualifico de “o tot o res”. M'explico, hi ha cap de setmanes que simplement no tinc “res” a fer, vull dir res d'especial, simplement pura rutina. Però a vegades passa que s'acumulen els esdeveniments, com ha passat.

El divendres va tenir lloc la Final de Bronze del Mundial de Rugbi, 4a posició per Gal·les i 3a per Australia. A part d'això va tocar començar a preparar alguna coseta per la festa d'aniversari de la Tina, total que entre pastís i pastís vaig anar a dormir a les tantes.

El dissabte... el dissabte va ser un dia esgotador. Els suïssos (Roman, Tobias i Tina) van insistir en anar a l'illa de Rangitoto tan si com no. I per més inri, agafar el ferri a les 9.15, la qual cosa va implicar haver-se de llevar més d'hora que entre setmana.

Rangitoto és una illa volcànica. Pedres negres i algunes zones vermelles. Al centre de l'illa està hi ha una espessa vegetació. Impressionant com gairebé tots els llocs que he estat de Nova Zelanda. Vem tardar aproximadament 5 hores en pujar al cim, donar la volta al cràter, anar al mirador i donar la volta a l'illa. Evidentment amb parades, fent fotos i gaudint de cada minut. Llàstima que el dia a Auckland sigués gris perquè hi havia unes vistes. Cada cala tenia el seu encant, totes negres excepte aquelles que estaven cobertes de trencadís de closques de petxines que per tant semblen blanques. Natura plena i viva, aquella olor de boscos frondosos, el cant d'ocells que no havia sentit mai abans etc.

A la tornada, mentre uns van anar a casa a reposar, d'altres es preparaven per al vespre. Quan va ser l'hora, vaig haver de fer incomptables viatges amunt i avall amb l'ascensor per anar a buscar la gent al carrer (maleït edifici!). La festa va ser un èxit, la Tina va poder bufar les espelmes del seu 20è aniversari amb pastís inclòs! Vem tenir l'honor de gaudir del magnífic DJ Marc. Mentre la majoria van marxar, els que quedàvem ens vem anar animant cada cop més i a les 3 de la matinada més o menys enfilavem cap la disco.

Després d'una nit llarga, va venir un dia encara més llarg. El dia de la final dels All Blacks. La veritat és que tinc uns amics que no me'ls mereixo. M'estimen tant que m'envien sms a qualsevol hora, així que després d'unes 6 hores al llit va tocar fer via per prepar-se per la gran nit.

Armada amb la meva bandera dels All Blacks i el gorro que vaig aconseguir quan vaig anar-los a veure amb la Laura, només em calia una cosa més: “Tatoos”. Doncs a compar-ne d'aquells que s'enganxen amb aigua.

Un cop tot llest a gaudir de la festa. L'ambient als carrers era fantàstic, gent per tot arreu, vestits amb roba negre ja fós dels Alls Blacks o no, banderes i molta molta expetació per una gran nit. El carrer principal, Queen St., estava tallat. Hi havien instal·lat 3 pantalles gegants per poder seguir el partit. Van posar pantelles a varis punts de la ciutat. Una vegada més malaeixo la organització. Nosaltres vem estar de sort i vem poder entrar a “Wineyard Quartes Fan Zone”, però just abans van dir que estava ple. Un cop a dins vem comprovar que estava mig buit. Molts altres amics estaven fent cua i no van poder entrar tot i haver-hi lloc més que de sobres!! Indignant!!

Pel que fa al partit, destacar el joc pobre per ser una final. Molts errors dels All Blacks. Finalment després de tenir-nos amb l'ai al cor fins a l'últim minut el partit va acabar amb tan sols 1 punt de diferència! Però com tot, l'únic que compte és el resultat. I per tant els neozelandesos són campions del Mundial de Rugbi 2011!!

Intentar caminar per la ciutat semblava missió impossible, el que normalment es tarda no més de 20 minuts potser hi vem estar 1hora. Gent xisclant cridant, bevent, imitant la Haka, ballant etc etc. Impressionant. Crec que és una d'aquelles coses que només es poden viure per creure. Gent disfressada com els jugadors, altres imitant certs moments del partit. El què si era comú era la immensa cua per entrar a qualsevol pub, bar, fast food o discoteca. Així que com qui no va voler la cosa al voltant de les 2 de la nit (que van arribar volant) ja era dins el llit contant ovelles.

Però no us penséssiu que la nit es va acabar aquí, noooo. Al cap d'unes dues hores rebo un sms de la Tina que havia perdut el bus, total que s'ha quedat a dormir a casa meva. A banda d'això, el meu pis tot i ser un dels lloc més silenciosos d'Auckland, el soroll no m'ha deixat dormir. Per no parlar dels malsons de la pobre Tina... La meva companya de pis ha arribat a les tantes amb una amiga i amb un convidat extra que roncava plàcidament al sofà. I aquest matí hem pogut gaudir d'un magnífic partit de voleivol amenitzat amb la millor música a sota casa meva, quin millor dia per fer-lo que el dia després de la final ben d'hora al matí!

I avui, últim dia de l'intens cap de setmana, rua dels campions. Que novament critico l'organització.
Primer, el recorregut era curt. Però el pitjor de tot ha estat que els jugadors en comptes d'anar en un autocar o camió ben alt per tal que el públic els pogués veure, anaven de 2 en 2 (crec, perquè realment només la meva càmera els ha vist) enfilats en furgonetes pick-up. Total que hem estat allà palplantats més de tres hores sota un sol escalivant en comptes de jaure al dolç llit per no res!! Indignant!!!

Finalment per desfogar-nos hem fet anat a casa del Marc i la Sue a dinar a quarts de 5 de la tarda. I hem acabat la jornada fent una partida al pócker.

I quan tingui internet (espero que demà) penjaré les fotos! De veritat que no tenen pèrdua! Per aquells que tingueu facebook en podeu veure una mostra allà!

3 comentaris:

Marc Fonoll ha dit...

Petit detall que has oblidat mencionar:
Tu volies agafar el ferri a les 7.30 per aprofitar una oferta i estalviar 1,5€.

Que no nos embauquen!

Alba ha dit...

Osti no sabia que només era 1,5... (gràcies per la informació). Bé de totes maneres vem agafar l'altre ferri i vem tenir temps per fer-ho tot bé

Laura ha dit...

Visca la garreperia!

Encara no sé com t'aguanten! jejeje

Cuida't molt