dissabte, 16 de juliol de 2011

El trasllat de la Tomoko

Avui ha tocat el torn d'ajudar la Tomoko a traslladar-se. Puntualment, cosa que no havia passat mai desde que he arribat a Auckland, ens hem trobat a prop de l'antic pis. Enfilem carrera avall i avall i més avall. Sort que erem 4 a carregar l'equipatge: ella, la Nala, el Tommy i jo. I au, un altre cop carrer amunt i amunt i amunt que fa pujada. La Nala, no podia amb la seva ànima i això que li hem donat el que pesava menys de tot, tan sols un bolso gros. De manera que els 2000 metres que separen una casa de l'altra ens l'hem passat més estona reposant i cantant i fent el ximple que no pas caminant.

Un cop hem arribat, ens hem mirat tots amb una cara de: "aquí te'n vas a viure? T'ho has pensat bé?" i quan hem entrat a dins ha sigut un "aaaaggg". Només se salva aquest lloc perquè està ple de gent, estudiants, casdascú a la seva habitació. Són molt simpàtics i fan moltes festes. Ara la neteja és un tema que millor no tocar. Se'ns ha enfadat una mica bastant la Tomoko quan li hem dit que no ho trobavem pas un lloc massa "adient", ens ha respost amb un "bé, al cap i a la fi sóc jo qui ha de viure", evidentment no t'ho neguem pas.

Després ha arribat la marmota de la Joanna i la Nala se n'ha anat amb les seves amigues coreanes. Feia dies que la Joanna estava pesadeta amb què volia menajr pizza. Hem perseguit un motorista del Pizza Hut per demanar-li aviam on tenien el xiringuito, tot en un dels carrers més cèntrics de la ciutat. Quan hem arribat el noi, ens esperava amb els braços oberts. Hem comprat 3 pizzes "Mia", que ens sortien per $13 i ens les hem menjades a un centre comercial (hi ha àeres espresses per menjar). La sorpresa ha vingut quan hem obert les caixes: allò representava el nostre dinar??? Aquella misèriaaaaaaa??? El Tommy s'ha comprat una menú del McDonnals i ha regalat un gelat a la Joanna i a la Tommoko. Jo m'he comprat un supermegabrutal batut de gelat amb una bola de gelat de xocolata, ooooo! brutal! Disfrutar de gelats a ple hivern amb el fred no té preu! Et fa sentir viva!

I apa a agafar forces pel vespre que avui el dia promet ser llarg.

2 comentaris:

susana ha dit...

Hola Mª Alba, es cert que n'ha arribat la teva tivada d'orelles, un dia et vaig escriure però no et va arribar per la meva falta d'expleriencia en aquestes tecnologies, va ser un lio. Bé, la questió es que m'he fet adicta al teu blog, ara anirem uns dies al Delta i et trobaré a faltar. Segur que tindràs sort en el pis nou, algún avantatge tindràs tenin en conta que es tant centric, suposo que hauràs de tenir paciencia en la convivencia ( la perfecció no existeix)i el que no t'agradi no t'ho miris. Quan et trasllades tú i la Nala?, també us ajudaran la Tomoko i etc? que diu la karre? petons

Alba ha dit...

Osti nena, com em coneixes, gràcies pel consell, així ho faré.
Doncs el dia 1 d'agost aniré a viure al nou pis, just el mateix dia que arriba la Laura aquí. Així que de bon matí tindré una feinada de cal ample.
A fer el trasllat en principi no necessito ajuda, ja que jo només porto 2 mesos i encara no he acumulat pas massa merda (tot i que Déu ni dó).
La Kerree doncs diu que així funciona això, tothom arriba i al cap d'un temps la gent se'n va a un pis o a on sigui.