diumenge, 3 de juliol del 2011

Imprevistos. Visita a Mont Eden

A vegades quan et penses que "s'ha acabat el dia" resulta que no. Això és el què té viure a Auckland, no sempre és el què et penses. Surten imprevistos, gent per quedar, o bé quan estàs a punt de tancar l'ordinador per anar a dormir t'obren al xat i et desvetlles, o en fi mil coses més. Cert és que els amics se'n recorden de tu massa sovint quan no toca: ahir quan feia una estona que havia agafat el primer son, em comencen a respondre sms que havia enviat feia 3 hores, evidentment em vaig cagar amb tot. Després m'ha passat que a quarts de 5 de la matinada, no sé per quin setsous, el mòbil català comença a sonar. L'he buscat com una desesperada perquè com que no l'utilitzo ni recordava a on el tenia i quan l'he agafat he vist que era un número aparentment de NZ no identificat i he pensat, au va! aquestes no són hores de trucar, així que he penjat. Immediatament després he pensat, mira si per casualitat tinguessis el número a l'agenda i tampoc... bonic detall de part d'algun despistat.
Quan ha arribat l'hora que estava dormint més plàcidament, ha sortit un sol esplèndid que ha traspassava el vidres quasi nus de les meves finestres i per més que m'intentes tapar seguia brillant. Però com que la nit diguem que ha sigut tant "busy", doncs tampoc em podia llevar. Ah! i perquè no comentar els magnífics amics que es lleven amb el primer raig de sol i també pensen amb mi per fer plans durant el dia... jo també us estimo molt!

Al final de tota la història ha acabat que hem anat al Mont Eden. Un bonic cràter d'un volcà molt pròxim al centre de la ciutat. Hi hem anat la Nala i la Tomoko, també havia de venir l'Alex, (havia de marxar avui però li han cancel·lat el vol per culpa de les cendres d'un volcà Xilè que fa un mes que no para) però al final li han sortit imprevistos i no ha pogut. Estava ple d'asiàtics fent fotos. Un lloc molt recomanable de fer-hi una visita. Cal bufanda pel vent. Bones vistes de la city, va bé per situar-se i conèixer una mica més cada pam de territori.
A la tornada, el magnífic transport urbà gairebé ens fa morir del fred esperant. Més de mitja hora i haurien d'haver passat 3 busos i n'hi un, i com sol passar en aquests casos han arribat tots de cop!