dissabte, 2 de juliol de 2011

Mission Bay

Com bé diuen els meus amics, no fem altre cosa que anar a la platja el cap de setmana. I és que Mission Bay és una de les platges més maques que hi ha a Auckland city, a un dels barris, 15 min amb bus de l'estació de busos. Avui el dia ha acompanyat, un sol d'hivern espeterrant, pocs núvols i gens de pluja, a vegades una brisa suau però que es posava molt bé quan notaves que la cara se t'estava rostint pel sol... (Demà tots ben cara vermells...).
A l'hora de dinar, hem pogut triar i remenar el restaurant que hem volgut, farcit d'italians, mexicans, Burguer King, KFC, etc. I és que aquí això del "multiculti" és porta molt. Com que no sabiem quin triar, diguem que l'economia dels estudiants no és per tirar coets, ens hem decantat pel típic i tradicional "Fish & Chips". Servit embolicat amb paper de diari per emportar i menjar-ho a la platgeta. Amb el paquet, ens hi han posat un paper que deia que "votessim per les seves patates fregides". I és que pel què sembla hi ha una mena de concurs entre els locals de l'estil per disputar-se quin d'ells fa les millor patates. Doncs, pel meu gust hi faltava sal, i si haguessin estat un pèl més cruixents tampoc hagués passat res.
Al turó que hi ha al costat avui feien el dia de l'estel. Bàsicament volia dir que el cel estava ple d'estels, amb les típiques carpes de fira, megafonia etc. Ara, el millor de tot l'aventureta per arribar al cim. D'entrada, no teniem ni idea de com arribar-hi, així que hem agafat camp a través. I durant l'ascens, en cada passa que feiem se sentia "xip-xap", doncs imagineu-vos com ens han quedat les sabates... Amb raó la gent anava amb catiusques o bé descalços!
Després ha tocat el torn de gaudir d'un dels millors gelats que mai he menjat a Nova Zelanda (de fet és el primer...). A la terrassa amb el solet donant-nos vida! ooooo semblava ben bé Platja d'Aro en petit i sense gent, sense gaires botigues, només restaurants i amb un magnífic parc a primera línia de mar. Vaja, com oli i aigua.
Després de 3 hores i mitja "de tant de sol" estavem reventats i cansadíssims, així que cadascú a casa seva a jaure. És que no us podeu imaginar com arriba a cansar això de només preocupar-se de gaudir de les petites coses que t'ofereix cada moment...