dijous, 14 de juliol de 2011

La vista i jo i la meva fideuà sense fideus

Avui no ha sigut un simplet dijous més. Aparentment el dia ha començat com a tal. Avui, gairebé no m'he pogut llevar, i quan he arribat a l'autocar li he dit a la Nala que em moria de son i ella em diu "Doncs dorm, tranquila que quan arribem et despertaré", malauradament jo no tinc l'habilitat que tenen els coreans per tancar els ulls i dormir sense ni tan sols recolzar el cap enlloc per més incòmode que estiguin...

A la tarda tenia previst anar a veure un pis, però m'han dit que fins al vespre res de res. Així que he decidit prendre-m'ho amb calma i he anat al Holliwood cafè (cafè o xocolata calent + muffin per $3.30) amb un parell de nois turcs. Xerrant, xerrant n'hi ha un que està buscant un parell de noies per compartir pis, així que jo i la Nala ens instal·larem allà el mes d'agost.

Nosé perque l'altre noi turc, tot i que no hem anat mai a classe plegats, m'ha agafat confiança i em demana consells amorosos. Es veu que té una mitja novieta, coreana i la tia l'està marejant de mala manera. Total que estavem xerrant a la parada del bus i de lluny veig que arriba el meu. Però en les distàncies llunyanes no hi veig massa bé, coses de l'edat... Un cop a dalt, tot plegat veig que l'autobús agafa un carrer que no és el meu i desseguida tiro de la corda per baixar a la següent parada. M'he adonat que enfilava autopista enllà... M'he encomanat a totes les verges i sants haguts i per haver!!! Avui cuinava jo i no podia fer tard!!! Total que va circulant per l'autopista, surt i veig que és molt aprop del meu carrer, així que he pensat, ostres quina sort! Fes-te fotre! Ha passat enllà i enllà i més enllà... Total que he anat a petar encara més lluny que l'altre cop. Així que enfilo els meus 3000 metres marxa de camí cap a casa. Envio un missatge a la Kerree dient-li que posi el brou a fer mentre jo arribava. Sort que el dissabte vaig anar a comprar amb ella i avui ja sabia a on era, així que només em calia caminar, caminar i caminar. Amb la bona sort que ha començat a ploure amb vent, doncs he arribat completament xopa fins a gairebé els genolls.

En fi, després de l'aventura del dia, ha tocat posar mans l'obra. I puc dir que he fet una fideuà sense fideus. I com es fà això? Doncs, clar si no trobes fideus has de tenir imaginació, fer servir el més similar que trobis. I l'afortunat ha estat una pasta en forma de grà d'arròs llarg. La resta ha sigut bufar i fer ampolles. Ah! L'allioli, amb un morter diminut ha sigut un pèl complicat, la textura no era la millor, però ha quedat prou bé. El resultat ha estat molt bò! Tothom molt content.






4 comentaris:

Laura ha dit...

Així que fideuà sense fideus!! Vaja el cap que t'aguanta... jejeje

Per cert que sempre cuines els dijous?

Albeta ha dit...

Carai tu! sí que té bona pinta sí!!! I mira, és igual els fideus de fideuà, al cap i a la fi és pasta... El pròxim dia compra pasta d'aquella de sopa de lletres :P jajaja

Per cert, oi que no t'has eixugat el cabell entre que has arribat amb el bus i t'has posat a cuinar??? ;)

muaksss


Per cert, estic contenta que ja tinguis pis, quan hi vagis ja ens penjaràs les fotos! ;)

susana ha dit...

Hola Mª Alba!
1. Has pensat ha ferta mirar la vista? t'ha valgut una mala estona.
2. Felicitats per la fideuà, genial.
3. plis-plas i ja teniu pis?! trobaràs a falta la karre no?
Una abraçda

Alba ha dit...

Aviam anem per parts,

Cuino els dijous perquè és el dia en què el David arriba a una hora concreta, els altres dies no se sap mai quan arriba.

Laura això que "Vaja el cap que t'aguanta" no ho entenc, sorry, coses de l'idioma.

Albeta tens raó, al cap i a la fi és pasta.

Albeta, perquè ho dius això del cabell? Recorda que després de saltar del bus vaig tenir gairebé mitja hora de marxa fins a cas, amb xàfec inclòs, així que el meu estat del cabell era deplorable.

Susana, m'algero molt que m'hagis escrit, veig que t'han arribat les meves estirades d'orelles! jejeje
El tema de la vista, és complex. Pensa que si no xerrés tant i estigués més a l'aguiat potser no m'hauria passat, per altra banda és cert que m'haig de fer mirar la vista, però bé de moment com que tinc unes bones cames és una despesa innecessària...
Gràcies per felicitar-me, tot i que no va ser pas la millor fideuà que he fet, de fet no sé si se n'hauria de dir així o no...
Això del pis ja feia dies que n'estava buscant, i havia fet córrer veus. I la decisió va ser dit i fet més que res perquè conec als companys de pis i sé que són bona gent així que m'he tirat de cap a la piscina. Ara toca creuar els dits i esperar que ens entenguem com a companys de pis.
És cert que trobaré a faltar la Kerree, però el què trobaré a faltar més és el fet de no haver de pensar en fer-me el sopar i poder-me llepar els dits cada dia. Vaja jo ho compararia amb els àpats del Plans.