dimarts, 12 de juliol de 2011

Laser Strike

Començaré per la part menys emocionant de totes i és que la meva professora de la tarda, la Fiona, està de vacances. El dijous i divendres de la setmana passada vem tenir una sargent que quan tocava discutir en grup només xerrava ella. Espero que no em torni a tocar mai més. Però aquesta setmana i la vinent tenim el Glen. La veritat és que és divertit, riem molt. Ara que el dia que un rus de cap a 50 anys ens abandoni us juro que faré una festa per celebrar-ho. Sembla que no toqui ni quarts ni hores, només vol tenir la raó i no se l'entén de res quan xerra. Quan em toca anar amb el mateix grup, tremolo. He après que el millor que es pot fer amb ell és agafar aire i respirar profundament per no fotre-li un mastegot per fer-lo callar. Ah! i girar-se per comentar la jugada amb altres companys, riure per no plorar.

Avui després de classe hi havia una activitat organitzada per l'escola que era anar a fer una partida amb unes pistoles làser. Hi hem anat 21 persones, hem fet 3 equips de 7 persones. Jo era de l'equip verd. Et fan posar una armilla amb uns llums a davant, a l'esquena i un a cada espatlla, que són els punts a on et poden matar. Molt divertit, córrer, amagar-se, que et matin per l'esquena, pujar amunt i avall, fer servir miralls per reflexar el laser, apuntar cara a cara matar-se mútuament, matar la gent des del pis superior, crits, córrer ajupida... ara la millor part ha sigut matar a la gent que coneixes més, i a més després pots comentar les jugades: que si jo t'he matat no sé quants cops i a tu a mi en canvi menys etc etc. Ara, una partida de 15 minuts val $9 (~5€). Al final de la partida ens han dit la puntuació per equips i la personal. El meu equip ha sigut el vencedor!! I a més jo he estat entre els "Top 3".
Ja que no tinc cap foto de la partida, en deixo una de la la meva puntuació en la partida. En fi, tota una experiència per repetir. Tot i que un altra dia serà difícil reunir tanta gent.

Per cert, avui pinta una altra nit sense dormir. Em sembla que al final m'hi acabaré acostumant i tot, i el què és més segur que ho trobaré divertit. I és que no hi ha res com viure completament intregada...

4 comentaris:

Laura ha dit...

Ei! Només espero que tu i jo també en fem una quan vingui! Em fas mota enveja germaneta, però prepara't que ja et queda poc per gaudir "tu soleta".

Aviat tindràs companyia, carrega les piles que haurem de fer moltes coses, com riure, veure kiwis i més kiwis, jugar a laser, explotar amb volcans (de xocolata també? ;D)....

Fins molt aviat!

Dolo ha dit...

Mmmmmmm ...
Laura, per veure "molts kiwis", ja pots començar a recaptar caler llarg i posar algun ciri al sant que vulguis.
De kiwis vius, només en veuràs al zoo; dissecats, els trobaràs en alguns museus; i en llibertat, per casualitat d'excursió.
No n'hi ha! S'estan extingint, pobrets. A més, els "posums" se'ls foten de refrigeri.
Aprofita el viatge que val la pena, és fantàstic aquest país!
Quan hi aterres? us aniré seguint. A reveure!

Alba ha dit...

Ai Laura, les meves piles es mesuren en capes per sota la pell... Potser té alguna cosa a veure amb el tema de l'aclimatació, no ho sé... jejeje

El tema dels kiwis, doncs Dolo, cert és que a l'únic lloc on els he vist ha estat al museu dissecat i al zoo viu. Ara també he de dir que no he pas voltat tant com trobar-me'n cap d'extraviat... Però ben aviat ho podré comprovar.

Albeta ha dit...

Uoooo! entre les top 3!!! haurem d'anar en compte quan t'enfadis amb nosaltres, que veig q tens molt bona punteria!! ;)