divendres, 8 de juliol del 2011

La qüestió és no parar

El cinquè divendres que sóc aquí.

Avui és l'aniversari de la Nala, així que ahir quan m'ho va dir, vaig haver d'escapar-me a corre cuita, amb l'excusa que havia d'anar a estudiar pel test setmanal i li vaig comprar una postal i un joc de cartes de poker amb els daus. Aquest matí quan hem esmorzat li he donat i ha estat molt contenta.
Aquesta tarda li he dit a la Kerree i hem decidit que demà faré algun pastís de xocolata, encara he de decidir quin però les opcions més probables són coulant o brownie. També havia pensat fer o bé coca de iogurt o bé trufes, bé fins demà tinc una nit per somiar...

Després de classe, he anat a visitar un pis. El pis és com una capsa de llumins, però crec que és l'habitual aquí. Dues habitacions "dobles", la condició és compartir habitació i llit. En el pis hi viuen un matrimoni i una altra noia, tots de Sri Lanka, treballadors. Només he conegut el marit. D'uns trenta anys. Es veu bona persona, i el pis està net i força endreçat. El preu està molt i molt bé, però haver de viure amb 3 persones totes d'una mateixa nacionalitat, nosé, crec que no és una bona idea.

Després he anat a casa a deixar la motxilla i a llegir el mail. Quan anava per marxar he xerrat amb la Kerree. Pel què sembla a l'escola no tenen gaires famílies per allotjar estudiants. Ella m'ha preguntat quines intencions tinc. La Kerree ha posat mala cara quan li he dit que si trobava alguna cosa que estigués bé potser marxaria. Per altra banda aquest matí a l'escola la responsable d'allotjar els estudiants, per segona setmana consecutiva ja m'ho havia preguntat. Sembla que em vulguin fer fóra!

I a les 6 de la tarda cap a sopar. Hem celebrat que avui ha sigut l'últim a l'escola de la Tomoko, japonesa, ens avenim força i anem a la mateixa classe de matins. Es quedarà aquí fins al març. En total un any lluny de casa. La Tomoko és infermera al seu país. Ara vol buscar feina, però diu que li agradaria poder-se dedicar uns mesos a fer el millor sushi que es pugui menjar a Auckland! Al sopar erem un grapat de japonesos (2+1 en total), taiwanesos, coreans i a mi! Hem anat a un restaurant coreà. La Nala m'ha recomenat un parell de plats NO PICANTS, així que només m'ha calgut triar-ne un dels 2. M'he decantat per "Beef Casserole", boníssim. Després cap a fer unes birres cap a apartament tipus capsa de llumins, 10 persones ficades en 8 m quadrats. Llàstima que no m'agrada la cervesa...

I ara cap dormir la "mona" i agafar forces per demà!

2 comentaris:

Gemma ha dit...

Doncs sí Alba, no paris que com qui no vol la cosa ja ha passat més d'un mes i no t'anadonaràs i ja estarem a Nadal... Bueno encara queda, però sí, continua fent aquestes culturilles i probant coses noves ( em refereixo a menjar , eh...) que està molt bé. Jo tinc una pregunta: entre tant japonès, coreà, taiwanès , no se t'està quedant cara de "xina" (em refereixo a ulls axinats, cara somrient, ... espero que no se't passi pel cap tenyir-te els cabells de negre i allisar-te'ls.....

Aoa aquí ho deixo, me'n vaig a sopar, que jo com cada divendres sopo de Viena, assentada al sofà i mirant la tele.

Petons!!

Alba ha dit...

Gemmetaaaa!!!

Espero que hagis pogut gaudir enormement del teu sopar "vinès"!!

Només una cosa, no em donis idees que ja en tinc prou jo d'idees esbojarrades jejeje. Però això de tenyir-me morena, no estaria malament no? vull dir seria "cool", oi?

Apalin mosseta cuidat!