Visita al zoo

Com que pel què sembla Auckland no té prous animals ni bésties rares en llibertat ha hagut de dedicar una part de la ciutat per aquest tipus de fauna.
La qüestió és que avui he estat força enfeinada. Així que m'he llevat, com que tothom estava gos, he decidit que potser estaria bé estudiar una mica, sense estressar les neurones però. Després hem anat amb la Kerree a comprar uns motlles per fer coulant. I a l'hora de dinar els he preparat. Mentre elles menjaven tranquilament els fideus instantanis jo anava amunt i avall emmotllant i desmmotllant. El temps era just per dinar, fer coulants i anar al zoo. Tal i com em temia, quan ha arribat l'hora, ha caigut un aiguat de tela marinera, curt però intens. Després dels 5 minuts de glòria de l'aigua caiguda del cel, ha vingut gairebé 3 hores de sol espeterrant. Així que finalment hem estat de sort i hem pogut visitar el zoo. Però com que hi hem anat tard diguem que hem hagut d'anar per feina. Però crec que no ens hem deixat gairebé res per veure a part dels hipopotams que no hi eren. Quans ens faltava molt poc per acabar de visitar el zoo, ha tornat a ploure, no cap vestiesa però alhora feia vent. Hem plegat veles i hem anat al centre a menjar gofres.
Per sopar avui ha tocat musclos neozelandesos. Va parir que bons que són!!! a part de ser enormes i amb la closca que fa com uns reflexos blau-verd, estan per llepar-se'n els dits. I per postres coulant amb crema. Sort que tinc mida amb el menjar... Però hi ha qui diu que no pot menjar més, que està que rebenta però quan han arribat els coulants se li ha obert el segon estómac per encabir-los.
Després hem estrenat les cartes que li vaig regalar a la Nala, però hauré d'aprendre a jugar alguna cosa interessant amb les cartes americanes perquè és vergonyós que en sàpiga tant poc... Ara, hi ha qui diu que li agraden molt les cartes i tampoc en sap.... De manera que hem acabat jugant al rellotge amb les meves cartes i evidentment l'he guanyada. Envejo molt a la Nala per ser tant bona perdedora. Tan sols volia jugar fins a guanyar-me un sol cop. Llàstima que el temps ha passat ràpid i ha hagut de marxar que l'esperaven per xatejar...
Ah! Gairebé me'n descuidava, pels coreans obrir els regals davant de la persona que t'ho regala és de mala educació. Els obre sola a la seva habitació a soles. Es veu que si l'obres davant de la gent dones a entendre que volies o desitjaves que et fessin un/el regal.