diumenge, 20 de novembre del 2011

Gresca i diversió amb final inesperat...

Cap de setmana intens. I mai millor dit. Crec que ha estat un dels "més llargs" que he tingut mai a Auckland. Realment han passat mooooltes i moooooooooooltes coses.

Per començar el divendres després del pub, vem sortir una estona amb gent de la classe. D'horeta cap al llit per no abusar.

El dissabte a Grey Lynn, una suburb que està a uns 20-25 min a peu de casa meva hi havia un festival. La veritat és que quan vaig mirar el programa vaig dir, això pinta que no serà gaire bò, però com que el Gabriel, el profe, ens ho va recomanar vem fer-hi cap tota una colla: la Semi (Corea), la Henny, la Maike, el Tobi, l'Stefan (Alemanys) i més tard van venir la Sue (Corea) i el Marc.

Només d'arribar una agradable olor d'herba d'aquella que es fuma invadia els verd paratges del parc. Un escesnari amb actuacions musicals, ple de parades de tot tipus. El dia espeterrant, bon temps. I és per això que vaig acabar amb la cara rostida...





I la nit vem decidir continuar la gresca. Per mala sort meva, el què havia començat com un gran dia, va acabar no massa bé. M'explico, vaig relliscar i vaig caure. Amb la mala sort que tinc una bona nata al colze i per no parlar del meu pobre os de la cua (que per n-èssima vegada rep de nou i aquest cop de debò). El camí de casa, normalment 10-15min, el vem fer amb 1 hora. Acompanyada pel Marc i l'Stefan, jo ja no sabia si riure o plorar.

Avui al matí he anat al metge, després de negociar amb l'assegurança per tal que em cobrís, i m'ha dit que hi ha alguna possiblitat de colze fracturat. Demà em faran una radiografia. Però com que el puc moure, no molt, crec que no serà gaire greu.

Per cert, petició especial: cliqueu el link si voleu llegir una versió "fantasma" dels fets. Haig de reconèixer que és divertit.

I la Sue en vistes de la meva discapacitat, ha cuinat per mi!! Gran cuinera! Li he demanat que si podria cuinar més sovint per mi i m'ha dit que ho farà sempre que em "trenqui l'os de la cua".



6 comentaris:

Marc Fonoll ha dit...

La meva versió no és fantasma. És fidedigne i objectiva, molt de periodista professional.

Alba ha dit...

jajajaja em quedo amb que és molt de periodista professional :P

Albeta ha dit...

mmmm... he llegit les dues històries i tinc contrarietat de sentiments: amb la teva explicació ha estat un "ohhhh pobretaa! quin mal... " i clar, després llegeixes la del Marc (que per cert, una gran narració)i penses "jajajaja Mira que és trabada..."

Ai senyorrrrr! hi ha una mala ratxa de caigudes... La meva mare i l'espatlla, na Magui i el braç, ara tu i el colze i el cul... Només per curiositat, quin colze és? el dret o l'esquerre? si em dius l'esquerre fem Bingo.

Cuida't molt wapa i aviam si demà et diuen que no és res! Quan torni de la feina em connectaré aviam si t'enganxo i m'expliques...

Petonsss

Albeta ha dit...

Ai calla, ja he vist la foto: l'esquerre... quin yuyu...

Laura ha dit...

Definitivament estàs com una puta cabra! Després de compartir pub amb tots dos a NZ estic segura que la història verídica és la del Marc, sens dubte.

Bé, diuen que les bromes porten aigua...

En fi, de totes maneres cuida't molt i no mantinguis gaires converses amb certes parts del teu cos, que ja veus que sempre s'acaben recordant de tu! jejeje

Petons

Alba ha dit...

Albeta, gràcies per la preocupació. El meu colze està senser i d'una peça.

Laura, em sembla que et confons, una cosa és la realitat i l'altra és com s'explica. I mira que no creure en la teva germana no té perdó de Déu!!! jejeje :P