Maduixes amb nata i xocolata

Després d'un dia de molt d'estudi he decidit donar-me un caprici. Primer m'he fet una magnífica truita de ceba i patates. I de postres el millor, maduixes amb nata i crema de xocolata. Bé així estan les vaques de grasses...

 

Quan aquesta he arribat a casa he flipat colors. He vist una cosa que desde que havia arribat al pis encara no havia vist mai. Una de les meves companyes no només estava rentat els plats, sinó que ha netejat la cuina, ha eixugat els plats i els ha endreçat (crec que ha descobert els draps de cuina), ha passat l'aspirador, ha tirat la basura i ha posat ordre al lavabo. I tot sense ser la seva setmana de la neteja.

Més tard quan he anat per fer el sopar he descobert el perquè. I és que res és gratis en aquesta vida. La pobra mossa, no té massa sort en trobar feina, de manera que va curta de diners. Vol deixar el pis, però per recuperar tots els diners de la fiança ha de trobar una persona que es vulgui "quedar" la seva habitació. Doncs bé, desesperada perquè ja fa molts i molts dies que busca i no troba absolutament a ningú, ha decidit posar ordre, tirar fotos i de pas si ve algu veurà la casa neta. Llesta.

Per cert, el dia 10 de desembre deixo el pis i començo a vitajar per Nova Zelanda per segona vegada. Aquesta vegada amb bus. Passaré el Nadal a Nelson amb la Risa (Japonesa) i si tot va bé el cap d'any a Queenstown i tornaré a Auckland uns dies abans d'abandonar definitivament el país el dia 19 de gener, quan farà la xifa rodona de 33 setmanes completes a l'altre punta del món (de dijous al migdia a dijous al migdia).