diumenge, 25 de setembre del 2011

Primera meitat d'un cap de setmana a Auckland

Admiro els bombers d'Auckland. I és que són capaços de muntar un gran pollastre per no res. M'explico, com algun altre dia ja havia dit, venen i fan la seva aparició espectacular i quan es tracta d'una alarma antiincendis en qüestió de minuts armen un sideral (Pensat fredament no estàs pas tant malament, suposo que s'eviten molts ensurts).

Ahir divendres, van fer una de les aparicions més espectaculars que mai he vist. Estava caminat per Queen St., de camí cap a casa, quan de sobte, veig camions dels Bombers amb les sirenes sonant. Es paren al mig del carrer a davant del Farmers (que vindria a ser una mena de "Corte Inglés"). Dos camions desplegen les escales i comencen a inspeccionar l'edifici per fora. De mentres, els que estaven a terra despleguen les mangueres. Conseqüències: tràfic caòtic i multitut de gent parada al mig del carrer, amb la qual cosa "caos de vianants". Al cap d'una hora o més, hi havia també la policia i furgonetes dels bombers. Finalment, treuen els conos i tornen a obrir el carrer.


I avui dissabte ha tocat el torn de patinar sobre gel! Així que cap a Paradice (nom de la pista) hi falta gent. En principi, ningú sabia patinar sobre gel. A la pràctica, quan hem posat els peus sobre la pista, només era jo. Una experiència molt divertida. Diguem que n'hi han hagut que han rigut molt a costa meva! El meu debut no ha estat marcat pel nombre de caigudes (m'aguantaven), sinó per la qualitat. A banda, d'això només se n'han ressentit les meves cordes vocals.

I després d'uns emocionants partits de rugbi del mundial, Romania vs Anglaterra i Nova Zelanda vs França, és hora d'intentar dormir amb el rebombori dels aficionats.




1 comentari:

Laura ha dit...

Ai aquests bombers, sempre fent de les seves! I a més ho expliques amb molta gràcia.

Per cert, després de patinar has tornat a parlar amb teu os de la cua? ;D

Cada cop que parles d'algún lloc on vam estar juntes (com Queen St.), penso, "això ho conec, no com la majoria de les persones que llegeixen el bloc" i penso en els marevellosos dies que vam estar juntes a NZ i t'enyoro...