divendres, 23 de setembre de 2011

Operació biquini


Ara que l'hivern s'està acabant, per alguns, i comença a arribar el bon temps, és època de l'”operació biquini”. Cal posar-se en forma i estar a punt per quan arribi l'estiu (hivern per d'altres).

Així que amb la Maria hem decidit que havíem de fer alguna cosa. Alguna cosa, però no qualsevol. Activitats organitzades? Mmm Potser un pèl massa cares, però l'impediment principal ha sigut no trobar una nexe d'unió entre els gustos d'ambdues.

Després d'un bon debat, hem arribat a la conclusió que el millor que podríem fer és anar a córrer. És barat, saludable i a més les dues estem en molt molt baixa forma, de manera que hi podem anar juntes i el millor de tot, en igualtat de condicions.

Un cop presa la decisió calia determinar la freqüència. Un altre punt calent. Ella defensava fermament d'anar-hi cada dia de la setmana (el divendres no compta, evidentment), però jo tossuda i marrana que amb un dia, per començar en teníem més que suficient. Total, ni per ella ni per mi, tres dies a la setmana. Ara bé, està per veure quan de temps aguantem, suposant que arribem a començar.

Mentre hem intentat fer les compres pertinents per tal d'equipar-nos, i dic intentar perquè jo com sempre no he trobat res, hem decidit començar aquest diumenge. I perquè diumenge? Doncs perquè... perquè... bé, la Maria és Russa, i no en tinc ni idea de perquè hem de començar aquest diumenge, i si no hi ha res de nou, així serà.

2 comentaris:

Dolo ha dit...

Bon dia Alba,
està bé això de marcar-se objectius, amb biquini o sense (contra gustos no hi ha res escrit), però el que estaria molt millor és que l'esport formés part de la teva vida, t'ho dic jo, que sempre n'he fet. I el millor de tot, és la continuitat. Així que si comences aquest diumenge, suau eh!, doncs cada dia que surtis a córrer posa't un petit objectiu a superar (una dia una mica més d'estona, un segon dia la mateixa distància però una mica més ràpid, un altre dia una pujadeta, un altre dia la volta en sentit contrari...) i així no es fa "avorrit".
Això sí, no t'envalis gaire, que si corres molt potser et veiem per aquí Osona i el Bages caminant sobre les aigües...
Una abraçada! siau!

Alba ha dit...

Gràcies pels consells Dolo!
Intentaré aplicar-los! Però primer cal començar, que ja és un gran pas.
Ah! i això de veuire'm per Osona i el Bages.... jejeje m'ha fet molta gràcia!