Ara que l'hivern s'està acabant, per
alguns, i comença a arribar el bon temps, és època de l'”operació
biquini”. Cal posar-se en forma i estar a punt per quan arribi
l'estiu (hivern per d'altres).
Així que amb la Maria hem decidit que
havíem de fer alguna cosa. Alguna cosa, però no qualsevol.
Activitats organitzades? Mmm Potser un pèl massa cares, però
l'impediment principal ha sigut no trobar una nexe d'unió entre els
gustos d'ambdues.
Després d'un bon debat, hem arribat a
la conclusió que el millor que podríem fer és anar a córrer. És
barat, saludable i a més les dues estem en molt molt baixa forma, de
manera que hi podem anar juntes i el millor de tot, en igualtat de
condicions.
Un cop presa la decisió calia
determinar la freqüència. Un altre punt calent. Ella defensava
fermament d'anar-hi cada dia de la setmana (el divendres no compta,
evidentment), però jo tossuda i marrana que amb un dia, per començar
en teníem més que suficient. Total, ni per ella ni per mi, tres
dies a la setmana. Ara bé, està per veure quan de temps aguantem,
suposant que arribem a començar.
Mentre hem intentat fer les compres
pertinents per tal d'equipar-nos, i dic intentar perquè jo com
sempre no he trobat res, hem decidit començar aquest diumenge. I
perquè diumenge? Doncs perquè... perquè... bé, la Maria és
Russa, i no en tinc ni idea de perquè hem de començar aquest
diumenge, i si no hi ha res de nou, així serà.
2 comentaris:
Bon dia Alba,
està bé això de marcar-se objectius, amb biquini o sense (contra gustos no hi ha res escrit), però el que estaria molt millor és que l'esport formés part de la teva vida, t'ho dic jo, que sempre n'he fet. I el millor de tot, és la continuitat. Així que si comences aquest diumenge, suau eh!, doncs cada dia que surtis a córrer posa't un petit objectiu a superar (una dia una mica més d'estona, un segon dia la mateixa distància però una mica més ràpid, un altre dia una pujadeta, un altre dia la volta en sentit contrari...) i així no es fa "avorrit".
Això sí, no t'envalis gaire, que si corres molt potser et veiem per aquí Osona i el Bages caminant sobre les aigües...
Una abraçada! siau!
Gràcies pels consells Dolo!
Intentaré aplicar-los! Però primer cal començar, que ja és un gran pas.
Ah! i això de veuire'm per Osona i el Bages.... jejeje m'ha fet molta gràcia!
Publica un comentari a l'entrada