diumenge, 18 de setembre de 2011

A reveure Nala!

Avui la Nala ha marxat. Va arribar 4 setmanes més tard que jo i s'ha estat aquí més o menys 3 mesos. Abans de venir, havia estat 3 mesos a Filipines. Després de rumiar si estar-se uns mesets més Australia i finalment descartar-ho, se'n va una setmana a Hong Kong, que li ve de camí a Corea.

El divendres vem fer sopar entre una bona colla. La Nala em va suplicar que li fes paella. Evidentment no m'hi vaig poder negar. Així que sortint de classe, cap al súper i fer-la. La Joanna, Taiwanesa, va cuinar menjar turc. La Nala també va fer alguna cosa, però ella no m'estima tant com jo a ella (va fer un plat extremadament picant), així que no ho vaig ni tant sols tastar. Algú va cuinar espaguetis picants. El Lee, xinès però que va viure molts anys al Japó, també va cuinar alguna cosa no picant.

Entremig de tant d'enrenou, hi va haver un parit del mundial de rugbi, Nova Zelanda vs Japó. Els Japonesos estaven especialment atents al què passava. La Tomoko es va desplaçar a Hamilton per veure-ho en directe. Els All Blacks van destrossar el seu rival sense pietat. Ja abans de la mitja part els jugadors japonesos, nyicris, estaven acollonits davant dels All Blacks, sepats.

A part d'el partit del divendres, aquest cap de setmana n'hi han hagut uns quants més. L'ambient que es respira és emocionant. Gent vestida i/o disfressada amb els colors de la seva nació, amb barrets, banderes, perruques, cares pintades, gent cridant, a la tele dels bars i pubs no es veu altra cosa que rugbi. Gent cridant, celebrant la victoria per uns i la derrota pels altres. I és que aquí, m'atreveixo a dir que el rugbi és molt més important que el futbol a Catalunya (que ja és dir!).

El dissabte, dia esportiu. Amb la Maria (Rusa), el seu xicot Dave (NZ) i el Mark (amic del Dave), vem anar al Clip & Climb, un rocòdrom. Una bona expèriencia. Tinc els braços i les cames destrossats, però a part d'això està molt bé. La veritat és que quan mires la canalla com pugen amb aquella facilitat sembla que sigui molt fàcil... La Maria pobreta, va descobrir que tenia por a les alçades, així que l'excusa li va anar de perles per no destrossar-se les magnífiques ungles que té! Tot s'ha de dir, ho va intentar i varis cops. El Dave i el Mark, pujaven a tot arreu com la canalla.

Demà comença la meva recta final a l'escola. I és que les properes 12 setmanes faré el curs de preparació per l'exàmen CAE (Cambridge Advance Exam). Tot un repte per a mi. La veritat és que estic força espantada, no tinc clar si estic realment preparada per fer-ho, però ho intentaré. Però una de les coses que ara més em "preocupa" és que tot i haver pagat un curs més car, sembla ser que també hi haurà gent de que vol fer un curs general i que per tant ha pagat menys, la qual cosa és injusta. Ja veurem com acaba la cosa.