divendres, 19 d’agost de 2011

3700km conduits

El penúltim dia de conducció ha merescut un recompte dels kilòmetres fets fins al moment. Doncs mirat així per alt, en 16 dies de conducció hem fet 3700 km, a part de l'avió d'Auckland a Christchurch més el ferri de Picton (Illa Sud) a Wellington (Illa Nord). La mitjana són uns 231 km diaris. El resultat de tot això són uns braços fibrats. No hagués dit mai que això de conduir servis "per posar-se en forma d'aquesta manera". Ara en comptes de tenir una pelleringa tinc bola!!! jejeje

I ara posant-me seriosa faré un resum del dia d'avui. Excepcionalment ens hem llevat tard, a les 8. Fent el gos i el manta fins a les 10 que no hem anat a les coves de Waitomo a fer el fanga. Doncs ens hem posat "el traju" d'honor: jersei 10 hores gran+bestit de neoprè moll+ peus de neoprè molls+ jaqueta de neoprè molla + casc màgic (és a dir el frontal funcionava si volia i/o quan volia) + mitges botes. Així que ben equipades hem tingut una guia per a nosaltres dues soles.

Un cop a les coves, primer hem practicat el salt del pneumàtic al riu. Això consisteix en saltar d'esquena a l'aigua amb un "flotador" al cul. Molt divertit. Ara ens hem cagat amb la temperatura de l'aigua. Després ha vingut una caminda pels frondosos boscos de la cova de 5-10 min i hem començat la nostra aventura espeleòloga. Coves xulíssimes amb cuques de llum. M'estalviaré els adjectius, malauradament ja no tinc més en el meu vocabulari per fer servir.

I al primer salt del pneumàtic dins la cova he caigut de ple sobre un roc i el meu os de la cua m'ha dit: "Te'n recordes de mi?" i jo li he contestat "Ara si...". La sort ha sigut que a dins l'aigua i amb moviment no m'ha tornat a dir res més. Només més tard, quan portava unes 4 hores conduint ell s'ha tornat a enrecordar de mi i m'ha dit "No et pensis que m'oblidi tu..." i jo li he contestat "No feia falta".

Un cop hem sortit de la cova (unes 2,5 hores) ens hem dutxat, ens han donat sopa calentona i unes torrades. I hem comprat un CD amb les fotos de l'aventura. Malauradament no tenim CD al netbook i per tant tardarem una mica a penjar-les, però realment no tenen pèrdua!

El millor de tot, és que des de que la Laura va arribar aquí li deia que haviem de fer el fanga a les coves de Waitomo, però ella té por a les alçades i a certs tipus de risc, així que em va dir que no. Després de proposar-li fer un bunjy jump o skydive o varies activitats bèsties per l'estil, finalment ha acceptat la primera proposta de totes per ser la menys arriscada (i també la més econòmica). Així que les dues estem molt contentes amb la nostra aventura.

Després hem estat a punt de canviar els plans i anar-nos a fer un massatge amb els fangs de Rotorua. Realment estavem baldades i jo encara ho estic. Finalment hem decidit no fer el ruc i visitar el que es pugui de nord d'Auckland que encara no hi haviem estat. Doncs apali a fer quilometres s'ha dit.



Mostra New Zealand - L&A en un mapa més gran

3 comentaris:

Gemma ha dit...

Alba, perdona que t'ho digui però això de parlar amb "el teu os de la cua" em recorda al "Golum"...

M'haureu d'explicar què són totes aquestes "bestieses" amb noms raros com fer bunjy i coses per l'estil... em sembla que hauria de sortir més....

Veient el mapa del recorregut que heu fet sembla que no us hagueu deixat ni un racó.

Pel tema del fred, també té que ser "xulo" viure un hivern com déu mana (amb fred de debò, nevades de debò, gel de debò, constipats de debò,...), quan torneu, els hiverns de la plana de vic quedaran deslluïts, jejejeje

Per cert, encara que amb dies de retard felicitats pel teu Sant, Alba!!!

Bueno guapes, ja he dit prou tonteries per avui. A passar-ho bé!!

PD: M'encanta l'escrit que vas fer el diumenge 14/8/ titulat: dies, hores, minuts, segons... molt poètic.

Laura ha dit...

Ai germaneta, gràcies, gràcies, gràcies (i crec que ja t'ho he contestat tot)
Doncs mira bunjy bàsicament és una mena de "ponting" i els altres són salts d'avionetes, una altra atracció molt famosa és que et posen aire per sota i "voles" i coses per l'estil...

Gemma ha dit...

Uff, saltar d'avionetes... sembla divertit però jo tampoc ho feria, jo sóc de les que animaria als altres perquè ho fagin però jo amb els peus a terra....

Per cert després de llegir els dies endarerits i veure el colapse de neu que heu patit he vist que és una nevada històrica que feia uns 70 anys que no passava. Jo ho he mirat a: http://www.elperiodico.com/es/noticias/internacional/frente-polar-provoca-nevadas-historicas-nueva-zelanda-1118020

Petons!!!