dilluns, 1 d’agost del 2011

L'arribada de la Laura

Després de fer una truita de patates i ceba ahir per sopar, el nervis gairebé no m'han deixat dormir. Doncs bé, ja la tinc aquí. Aquest matí, després d'un llarg viatge primer a Madrid i després a Seol.

Doncs bé, la Laura deixa aquí la seva primera impressió:

Hola gent! per fi he arribat a NZ. El viatge ha estat molt pesat amb moltíssimes hores d'espera als aeroports, però al final tots el vols han anat bé. El menjar coreà que m'han donat a l'avió és prou bo, això sí, sense picant, eh! Quan he arribat he agafat el bus que em va dir l'Alba i he enfilat per fi l'últim pas cap a la nostra retrobada.

El conductor ha fet la ruta diferent, de manera que l'Alba m'esperava al tombar la cantonada, i com no, l'he enganxat desprevinguda quan després de tant de temps ha sentit a cridar el seu nom en català. De seguida ens hem fet una gran i llaaaarga abraçada, ha estat molt maco.

Impressions de NZ encara no en tinc gaires, bé, condueixen per l'esquerra, són tranquils, no tenen pressa, tot és verd, el centre de la ciutat és com el de totes les ciutats i el subirbi, és això un suburbi, cases de més baix nivell amb carrerons que semblen particulars però que en realitat són comunals.

Ara toca acabar de preparar la ruta. Hem quedat amb una parella catalana que he conegut a l'avió que mirarem de coincidir algun dia, de manera que avui al vespre o demà els trucarem per mirar de quedar entesos.

Ara que ja m'he pogut dutxar després de quatre llargs dies em toca reposar una mica i sobretot estirar les cames i el cul que no us podeu imaginar com el tinc de quadrat. 
 
Doncs res anem a acabar de preparar coses i sembla ser que aquesta tarda tocarà visita a l'Sky tower!! ja us explicarem.


laura



2 comentaris:

Gemma ha dit...

Aaaaaiii, les germanetes per fi juntes!!! Laura, fas prou bona cara després de bagabundejar pels aeroports, jejeje, no hi ha com ser jove! Com ja us he dit mil vegades i us ho diré mil vegades més, que disfruteu moltíssim de les vostres vacances i estada en aquest país tan llunyà. Us aniré seguint la pista...

Molts petons!!!!

Laura ha dit...

Gemma, és fàcil fer bona cara després d'una bona dutxa! jejeje. Avui hem visitat molt poca cosa perquè m'anava adormint a tot arreu on hem intentat seure una estoneta (incloent cafeteria i bus). En fi, demà seré una altra, ho prometo. I segur que ens ho passarem molt bé!!