dimarts, 30 d’agost de 2011

Vaques grasses

Doncs crec que aquest títol té vàries connotacions. Nomé dir-vos que fa referència a totes i cadascuna d'elles.

Avui la Hristina, "la meva mare" a les classes de tardes, m'ha portat dinar. Una ració inmensament gegant d'una Lasagna que no només era per llepar-se'n dits! Osti, brutal! boníssima!!! De fet la Joanna s'ha queixat que ella també en volia. Com que tinc fama, entre els asiàtics, per tenir l'estómac petit (ells mengen com lladres i no s'engreixen el podrits), l'he compartida. De fet és molt habitual a l'hora del dinar tastar el dinar dels altres. L'única cosa que no tasto mai ni boja són els espaguetis dels coreans!

I avui ha sigut el gran dia del sopar a casa la Tomoko. Al final les altres companyes ens han fallat i hem sigut ella i jo soles. El menú ha sigut: amanida de col i alvocat (Tomoko), albergínies farcides amb gambes i tonyina i gratindes (jo), porc cuinat a l'estil japonès (cal que digui qui ho ha fet?) acompanyat amb arròs i per postres crema catalana (cal que ho digui?). Deliciós! Només diré que tant ella com jo habitualment mengen la meitat o fins i tot menys del què avui hem menjat. Ah! i tot amenitzat amb la millor música japonesa!

Com que després ens sentiem culpables per haver menjat tant, no ha quedat altra que fer la caminda de rigor en comptes d'agafar el bus. La veritat és que ha sigut un plaer poder caminar per la ciutat avui envoirada i no-contemplar l'Sky tower (he plorat i tot, es trobava a faltar).

On és l'Sky Tower? La vista desde Mayers Park cap a "la Torre Invisible"





L'Sky Tower sense cap.

8 comentaris:

Laura ha dit...

Ara sí! Almenys ja sabem que has cuinat germaneta! Quina enveja, jo també vull tastar el menjar de la Tomoko...

Us trobo a faltar a totes dues!

Alba ha dit...

Jejeje
Jo si que et trobo a faltar molt! La Tomoko sovint em pregunta per tu. Espero que la setmana estigui anat be

Marta Oliveró Serrat ha dit...

Mmmmmmmmmmm quina bona pinta tot. Jo també ho vull tastar ;)

Alba, més d'un cop a Vic et vaig saludar confonent-te amb la Laura. Gràcies a tu per escriure el bloc, m'agrada molt.

Alba ha dit...

Marta, doncs segurament de vista sé qui ets. Perdona per no saber-ho també pel nom! jejejeje Bé, de totes maneres quan torni, farem presentacions formals no? :P Apa, a cuidar-se!
Apunta la idea d'intercanvi de receptes...

Albeta ha dit...

Jo vull que em convidis a sopar! Fideus japonesos.... mmmm...

Perquè no et menjaries els spagettis dels coreans ni en broma???

Alba ha dit...

Doncs l'altra dia vaig anar a un japonès i vaig menjar-ne. Són simplement brutals! jeje

Els coreans els encanta el picant, però picant de pebre, sinó de bitxo i del fort, no una mica, sinó moooooolt.

Albeta ha dit...

ahhhh!!!! es que pensava que serien dolents o alguna cosa... Ja fas bé ja, en menges una mica i tindràs l'estomac encès un mes...

muaks ;)

Laura ha dit...

Alba i Marta: Si us apunteu a l'intercanvi de receptes, jo m'hi afegeixo!!