dissabte, 20 d’agost del 2011

"El teu ros és perfecte"

[Escrit el divendres 19/08/11]


Avui últim dia de conducció. Hem visitat la part més nord de l'illa nord, tot i que no hem arribat a la punta on s'uneixen el mar de Tasmània amb l'oceà Pacífic. Ens quedava massa lluny. Hem arribat a Paihia, un poble que a l'estiu ha de ser preciós, més que res perquè ara ja era encantador. Hem passat pel bosc de Kauri on hi ha l'arbre més gran de Nova Zelanda. Els Kauris són arbres sagrats per als Maoris. En particular n'hi ha un que fa 51,5x13,7m, això perquè us en feu una idea és enorme, són un pilot de persones abraçant-lo!

Al migdia, hem parat a un Subway a dinar. Només creuar la porta m'he posat la mà a la butxaca de l'anorac i no hi tenia el moneder. He buscat a tots els llocs possibles i els meus temors s'han confirmat: me l'havia deixat a l'alberg. Doncs com diu la dita, qui no té cap té cames, així que hem trucat i no ens han aclarit res. Doncs agafem altra cop direcció a Wangarei en busca del moneder perdut. La sort ha sigut que miraculosament hi hem trobat l'empleada en el seu dia lliure i l'he pogut recuperar, amb tot. Això se'n diu ser tenir llet!

Doncs com més avançava el dia, pitjor es posava la cosa. Tenia prevista una visita a un pis que al final, quan acabàvem d'entrar a Auckland amb el peu a baix ens han cancel·lat... Hem anat a l'alberg d'Auckland que havíem reservat i de seguit he anat a tornar el cotxe. Tancat i xapat. La sort és que he vist un lloc per retornar la clau. Si hi ha algun problema, ja s'ho cobraran... I cap a fer via cap al pub amb tota la colla, a relaxar-nos una mica després del dia que no semblava que fos de vacances.

Quan he explicat l'anècdota del dia, això del meu moneder, el Brad m'ha dit: “Your blond is perfect” que vol dir ni més ni menys que el títol d'aquest escrit. Bé ja ho diuen que els nens i els borratxos diuen la veritat. I suposo que no calen més interpretacions, tothom ho sap però encara no m'ho havien dit mai, ara ja no ho podré dir.

Després sopar al Burger King, trobada amb la Nala, anar a casa la Tomoko a recollir una maleta i cap fer nones amb el merder que hi ha al mig de la city. Ja veurem qui dorm avui. Demà anirem amb la Maria, russa, a les illes Waiheke. Al vespre hi ha molta gent que vol quedar amb nosaltres per despedir-se de la Laura i diumenge es presenta busy (enfeinat) també.