dimarts, 9 d’agost de 2011

Primers dies a l'illa sud

[Escrit el dilluns 8 d'agost de 2011]

Ahir diumenge, després de dormir a casa la Kerree molt probablement per última vegada, vem agafar un avió cap a Christcurch (Illa sud, centre, costa est). Però el dia va ser horrorós, almenys per mi, a part de porar un costipat de mil dimonis a sobre, la migranya no em va deixar viure just abans d'agafar l'avió. Pitjor va ser el descens, quan el canvi de pressió va fer de les seves durant més de mitja hora. Un cop arribades al nostre destí, vem maleïr els ossos a la companyia de lloguer de cotxes. Ens havien dit que eren a l'aeroport i no era així, tenen un taxi que t'hi porta i ens va costar “descobrir-ho”.

Així que a les 4 tocades começàm a fer camí cap a Timaru, un poble a mig camí de Dunedin (Ciutat més important del Sud de l'illa sud). Hem dormira a un backpackers (alberg) que ens hem cagat amb la tot i més. Per començar una cuina petitíssima i bruta, com la d'una casa normal. Allà dintre era com un congelador, pudor de totes menes i gent molt rara. Vem conèixer un noi de trenta i pocs que ens va explicar la seva desgraciada vida: no volia tenir fills, però es va enamorar d'una noia 10 anys més jove. Ella només volia estar-se a casa per tal de ser mare i cuidar-se dels fills. Ell, segons va dir, li va donar tot i quan es van traslladar, ella li fot les banyes i li crema la casa. Després certs detalls de la història eren contradictoris.

Aquest matí ben d'hora hem marxat d'aquell infernal lloc. Més de 200 km ens separevem del nostre destí: Dunedin. Però l'aventura del viatge tot just acaba de començar. El cotxe no ens acaba d'anar del tot bé. És de canvi automàtic, però sembla com si el gas o bé l'embrague no rutllessin alhora. Total que demà al matí hem de mirar si trobem la companyia i podem canviar el cotxe. Durant el camí hem carregat un autoestopista, James de Minesota (USA). A part, hem vist un arc de Sant Martí dels espectaculars, de fet el segon després del que vaig veure a Tongariro.

Un cop a Dunedin, hem visitat la reserva de dofins grocs i ruta per la ciutat de nit. Realment és dels pocs llocs on el totxo abunda i hi ha construccions tipus europees, concretament escoceses i italianes. Demà intentarem fer fotos.

3 comentaris:

Laura ha dit...

Coi de rabuida! Ho pintes tot malament i no n'hi ha per tant!

La gent del sud és diferent i curiosa, a cada lloc et trobes gent especial i diferent i tothom està disposat/da a donar una mica de conversa per no aburrir-se. Ja se sap que la gent és una exagerada.

La veritat és que a Timaru era un lloc rarot, però total ja hi vam arribar super tard i vam ser les primeres de marxar. De fet la dona encara dormia a les 9 del matí!!

Els hostels de la Cadena YHA (de la que ens hem fet membres) on hem estat fins ara estan molt i molt rebé, calentos, comfortables força nou tot.

Dunedin és preciós i a més, vam poder veure molts pingüins, fins i tot un va passar per sobre el tunel al qual estavem per poder-los veure!

A part del cotxe i la nit a Timaru la resta va tot molt bé, digues la veritat, que sembles una recoi de pessimista!

Però va que ens ho estem passant molt bé!

Albeta ha dit...

Així m'agrada Laura! Que siguis positiva...

Vaaaa Albeta! que quan se't passi una mica el refredat ho veuràs tot de diferent manera ;)

Petonets a les dues wapess! Aviam si podeu penjar fotos que ja les trobo a faltar! ;)

Alba ha dit...

jajajaja

Albeeeetaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!!

Pensa que també influeix que només condueixo jo, fet que em desgasta força psicològicament... jajaja no no és broma, vull dir que estic més cansada que la Laura.