dimarts, 16 d’agost de 2011

Onada de fred

[Escrit el dilluns 15 d'agost]

Avui dilluns dia15 d'agost, exactament la meitat del mes, s'ha girat un mal temps increïble a totes les illes. Doncs a Nelson on hem passat la nit al matí, tot i fer un sol tímid, feia un fred molt gèlid. De camí a Picton, on havíem d'agafar el ferri per creuar, hem sentit a la ràdio que a Wellington nevava i duraria així fins almenys demà. A Christchurch també nevava i els aeroports només arribaven alguns vols internacionals. Els vols “domèstics” (nacionals) depenien de la companyia si volaven o no.

El camí fins a Picton l'hem fet per una collada pitjor de la de Tosses, i això em passa per xerrar. Fa uns dies vaig dir-li a la Laura que aquí no hi havia collades d'aquest tipus... Això sí les vistes espectaculars.

Quan hem arribat al moll per embarcar el cotxe, ens diuen que el nostre ferri s'havia cancel·lat. Molt eficientment, ens han donat un paper per anar amb l'altra companyia. Ha sigut dit i fet, molt fàcil. Bé, en aquest cas el meu comentari és: ja seria hora que a Catalunya passés el mateix, que es posin les piles d'una vegada i quan hi hagi problemes que els resolguin i sense pagar altre cop.

Ens han avisat que el mar estava molt alterat i ens han recomanat pel mareig beguda de “ginger”. No sé què és, quan tingui connexió a internet ho miraré. Però a la meva farmaciola màgica teníem unes biodramines que han funcionat de nassos. El mar no només estava alterat, era horrible, es feia pràcticament impossible caminar.

Quan faltava poc per arribar a port, veiem que estava nevant al mar! I ens hem quedat “glaçades”. Un cop a terra ferma, hem pogut comprovar que era més aviat com pedres. El millor de tot ha sigut quan després d'aparcar el cotxe, caminant cap a l'alberg, una brisa no precisament suau empenyia les pedres contra la nostra tendre pell... Ens hem quedat mig molles, sort que només han estat 2 eterns minuts arribar.

Les previsions per demà són un pèl millors, només neu als turons. I les temperatures un pèl més altes que les d'avui.

Ara només ens queda disfrutar de les apagades de llum constants, amb llamps i trons incorporats. Ah! I per cert, la Laura porta un costipat de nassos a sobre, molt pitjor que el que vaig passar jo. Se n'ha hagut d'anar a jaure una estona.

Només per acabar, ja fa uns dies que he notat que ja torno a xerrar pagès del Lluçanès!! :-P
 

3 comentaris:

Albeta ha dit...

uoo! mu mare ja em va dir que per la tele sortien imatges impressionants de NZ nevant! jo encara no les he vist, aviam si n'enganxo alguna!

M'alegra que ja tornis a xerrar pagès jejejeje, ja et vaig dir que com tornis amb aquell accent raro anglesat t'estiraria de les orelles...

Un petonet ben gran per les dues i que la Laura es cuidiii!

Dolo ha dit...

Hola germanetes.
Me n'alegro que gaudiu aquest meravellós país, però ara a l'hivern ha de ser curiós si més no, jo el vaig viure en plena primavera i no té res a veure!
Quant a les carreteres, el millor de NZ és que no trobes masses autopistes, ni túnels. Recordo aquest port de muntanya fins a Picton, acolorit d'un groc fantàstic! Ara, blanquet, deu fer el seu goig també.
I què me'n diueu de veure muntanyes nevades arran de mar gairebé?
Quan al pagès del lluçanès, si us plau! no el perdeu! Jo tinc un osonenc taradellenc que penso alimentar fins a la mort.
Una abraçada. I disfruteu de NZ !!!
Dolors

Alba ha dit...

Ei mosses maques!
Ara llegint els vostres comentaris ens estem partint!
Per sort o per desgràcia el port de Picton no el veure nevat ja que ens va començar a nevar quan estavem al ferri creuant, sí sí al bell mig del mar. Arribant a Wellington i veureu-ho així de blanc, fa més aviat por. Més que res pensar com ho farem per aparcar i poder marxar i arribar al nostre següent destí. I l'endemà vem veure els turons de Kapiti, a tocar Wellington, nevats arran de mar no té preu.
La veritat és que és impressionat tot el que hem vist i estem veient...